"Llei de néts": per què el Tribunal Suprem d'Espanya va suspendre el dret a votar de milers de ciutadans naturalitzats

El Tribunal Suprem espanyol va reafirmar la suspensió del dret al vot de milers de ciutadans naturalitzats, en una mesura sense precedents i en un moment en el qual el president del Govern, Pedro Sánchez, va anunciar un avançament electoral. Els espanyols acudiran a les urnes el pròxim 29 de novembre.

Els afectats són beneficiaris de la Llei de Memòria Democràtica, coneguda popularment com a "llei de néts", que va ser aprovada a l'octubre de 2022 i que va permetre a molts sol·licitar la nacionalitat sense necessitat de residir a Espanya.

Estava dirigida als descendents d'exiliats durant el període de la Guerra Civil i de la dictadura franquista.

La normativa ha beneficiat ja a milers de ciutadans de diferents països del món, incloent a varis d'Amèrica Llatina.

En la pràctica, la decisió del Tribunal Suprem va paralitzar la inscripció d'aquests ciutadans en el cens electoral i els obliga a demostrar que són familiars d'espanyols exiliats per a poder exercir el seu dret al sufragi.

Això es dóna després que el tribunal acollís parcialment les mesures cautelars sol·licitades en un recurs interposat pels partits d'ultradreta Vox i Iustitia Europa, que busquen evitar que aquest grup d'espanyols participi en les eleccions generals.

Tots dos partits acusen el govern socialista de Pedro Sánchez d'intentar engruixar el padró electoral per a benefici dels partits d'esquerra, alguna cosa que ha estat desmentit pel líder de La Moncloa.

En la fallada, el Tribunal Suprem argumenta que la inscripció en el cens electoral dels nacionalitzats per la Llei de Memòria Democràtica genera el risc que el cens "es constitueixi irregularment" i sense l'"exactitud, veracitat, igualtat, objectivitat i transparència" que exigeixen les eleccions en una democràcia parlamentària representativa com l'espanyola.

Totes les notícies que necessites estan en #BBC World Service

La llei original parlava de fills i néts d'espanyols que es van haver d'exiliar per culpa de la guerra o del franquisme.

Però en la pràctica la nacionalitat es va concedir a descendents d'espanyols que van emigrar per motius econòmics, buscant treball.

Vox i Iustitia Europa diuen que ampliar a aquest segon grup va ser anar més enllà del que deia la llei.

Per això el Suprem va fer una excepció: qui demostri que va néixer fora d'Espanya però és fill o nét d'espanyols que van sofrir exili per raons polítiques o d'orientació sexual si podrà votar.

Per a això necessiten un certificat del registre consular que ho acrediti. Tots els altres nacionalitzats per aquesta via es queden sense vot ara com ara.

Les dades aportades pel Govern apunten al fet que són 163.020 les persones ja nacionalitzades les que no podran exercir el seu dret al vot.

El Govern va lamentar la suspensió i va confirmar que els "afectats" acudiran al Tribunal Constitucional, la decisió del qual espera que "pel bé de la democràcia ", de la "Constitució" i "dels drets que tenim tots els espanyols" es conegui abans de les eleccions…