Amics amb i sense fills: com trobar la fórmula per a continuar quedant sense #distanciar

Pares i no pares analitzen els frecs en l'amistat quan canvien els plans, els horaris i la disponibilitat

Ser mare als 30: entre la pressa pel rellotge biològic i la solitud davant la falta d'amigues amb fills

Un missatge de WhatsApp que arribava al grup un divendres a la tarda solia bastar per a organitzar un sopar o una sortida improvisada el cap de setmana, però amb l'arribada del primer bebè, aquesta senzillesa tendeix a #transformar en un trencaclosques que exigeix tenir en compte multitud de variables i pot acabar frustrant el pla.

“Recordo una vegada que em vaig anar de viatge amb les meves amigues, el nen tenia tres mesos i vaig decidir portar-me'l perquè li donava el pit, però el vaig passar fatal. Elles no pensaven que hi havia un nen i que calia adaptar els plans, van decidir fer una ruta pel camp per on era impossible anar amb un carro perquè era complicada, ni tan sols podia anar jo amb el nen; a les nits volien sortir a sopar al carrer i m'havia de portar al nen; i, sobretot, em vaig veure saturada sense l'ajuda de la meva parella, tot el dia embolicada amb el pit i les cacas”, compte Ángela, de 32 anys, que tracta d'integrar al seu fill en els seus plans, encara que reconeix que aquesta escapada rural li va servir d'aprenentatge.

Per a la psicòloga Cristina Polo Sevilla, de la plataforma yees!, aquest tipus de xocs són una experiència comuna: “Hi ha certes dinàmiques dins de les relacions d'amistat que és normal que canviïn quan arriba un bebè, ja no pot haver-hi tanta espontaneïtat a l'hora de quedar, per exemple, cal quadrar molt més tots els plans”.

Recordo una vegada que em vaig anar de viatge amb les meves amigues, el nen tenia tres mesos i vaig decidir portar-me'l perquè li donava el pit, però el vaig passar fatal. Elles no pensaven que hi havia un nen i que calia adaptar els plans

La vida fa un tomb

La maternitat o paternitat modifica l'espai temporal i el mapa mental de qui l'assumeix, assegura Polo Sevilla. “Fins i tot canvien les prioritats, perquè el focus passa a estar en el fill, sobretot quan és molt petit, perquè ocupa tot l'espai, tant el temporal com el mental. Llavors dóna la sensació que l'amistat passa a un segon pla, però la realitat és que no és necessari establir un ordre de prioritats quant a l'afecte, sinó quant a les necessitats i el que necessita una i una altra part”, desenvolupa la psicòloga.

Malgrat els pocs mesos que porta sent pare, Alberto, de 30 anys, creu que és difícil entendre la situació si no es viu: “Et canvia la vida. Fins i tot a nivell mental, se't fica un sentiment de llar en el cos i estar lluny d'ell és un suplici”. “Trobo a faltar sortir alguna nit de festa i fer algun pla més, però veus al nen i se't passa”, admet.

Helena, de 41 anys i mare per partida triple, coincideix que “és una cosa difícil d'entendre si no ho has viscut, moltes dones se senten soles després de ser mares perquè el seu cercle més pròxim no entén pel que està passant”.