En cobrar impostos per cada porta i finestra oberta durant 126 anys, França va empènyer als ciutadans a transformar les seves cases d'una manera que encara avui és visible

Durant més d'un segle, França va convertir una cosa tan quotidiana com obrir una finestra en una qüestió fiscal. En 1798, l'Estat va decidir cobrar impostos per cada porta i finestra dels habitatges, desencadenant una reacció inesperada: propietaris que van tapiar buits, van eliminar elements arquitectònics i van modificar les seves cases per a pagar menys. La mesura va sobreviure 126 anys i va deixar una herència extraordinària: algunes d'aquelles decisions preses per a escapar d'Hisenda encara poden #reconèixer en les façanes franceses.

Un impost que va canviar les cases. La història va començar el 24 de novembre de 1798 , quan el Directori francès va aprovar una contribució sobre les portes i finestres dels edificis. El que inicialment es va plantejar com un tribut anual va acabar #prolongar durant gairebé 127 anys, fins a la seva desaparició efectiva en 1926.

Durant tot aquest temps, el nombre d'obertures d'un habitatge va influir en el que pagaven els seus propietaris, creant un incentiu econòmic per a transformar físicament els immobles. El resultat va ser una intervenció indirecta de l'Estat en l'arquitectura domèstica, les petjades de la qual segueixen presents en determinats carrers i edificis històrics.

Comptar finestres des del carrer. L'impost va ser impulsat per Dominique Ramel , ministre de Finances del Directori, en un context de greus dificultats econòmiques posteriors a la Revolució francesa.