El retorn de Guardiola, la rebel·lia del Man City i un partit de caos gloriós

El Manchester City va tornar a l'acollidor entorn de casa seva per primera vegada des que va ser declarat culpable d'infringir la normativa financera de la Premier League, ple de rebel·lia i presentant un front unit de «nosaltres contra el món».

Pep Guardiola va tornar al lloc que va guarnir d'èxits durant una dècada en una mostra pública de suport al qüestionat president Khaldoon Al Mubarak i al conseller delegat Ferran Soriano; el català va mantenir una presència discreta vestit amb una gorra plana i assegut una fila darrere d'ells.

Tot i que la seva aparició va passar relativament desapercebuda, el fet que triés un partit que de segur atrauria una audiència global per fer la seva tornada estava carregat de transcendència.

Guardiola ignora el soroll exterior per donar suport als seus antics caps en la intenció de netejar el seu nom en l'apel·lació després del veredicte de culpabilitat dictat per una comissió independent.

A la graderia que porta el seu nom hi lluïa un mosaic amb les sigles «CTID» —City 'Til I Die (del City fins a la mort)—, mentre que la prèvia del xiulet inicial va oferir un espectacle de focs artificials i pirotècnia digne de diversos concerts de rock.

L'estratègia de mostrar un City desacomplexat i preparat per plantar cara a qualsevol enemic anava bé, fins que va començar el partit i el Paris Saint-Germain, vigent campió de la Lliga de Campions, va clavar un bany de realitat implacable a la primera part, embolcallat en la brutal bellesa del seu futbol.

Amb el City oferint un rerefons dramàtic fora del camp, el joc va estar a l'altura de l'escenari. Una reacció a la segona part va evitar la vergonya i, en canvi, ens va regalar un clàssic.

El Man City pateix mentre la lliçó magistral del PSG encarrila la victòria a la Champions League

Quant li va costar al teu equip la vulneració de regles del Man City?

El primer pas del City de tornada al primer pla en el territori hostil d'Anfield diumenge va acabar amb una victòria per 0-3 contra el Liverpool i celebracions desfermades.

Aquí, amb Guardiola mirant des de la llotja presidencial amb una expressió d'angoixa que reflectia la del seu successor Enzo Maresca a la seva àrea tècnica, el City va topar de cara amb un remolí de futbol magnífic del PSG de Luis Enrique, i el 0-3 del descans fins i tot els va fer un favor.

Amb gran mèrit del City, i també de Maresca després de fer tres canvis al descans, van respondre magníficament després de la represa, generant una multitud d'ocasions abans d'acabar perdent per 4-2.

No va servir per recuperar el que s'havia perdut a la primera part, però almenys va permetre als aficionats del City encendre una atmosfera frenètica i acomiadar l'equip amb entusiasme al xiulet final.

En aquest ambient, no hi va haver cap mena de reacció contrària als propietaris del City, establerts a Abu Dhabi, malgrat haver estat declarats culpables de càrrecs financers tan greus que deixen el club en crisi i amb l'estatus de pària.

El mal ja estava fet en els impressionants primers 45 minuts del PSG, amb Désiré Doué, Ousmane Dembélé i Vitinha com a golejadors mentre el City era destrossat.

Un partit que havia començat amb un mur de so, amb el nom de Guardiola ressonant per tot l'estadi a l'inici, es va reduir a un silenci atònit en els primers 15 minuts.