De fitxatges estrella a l'últim ball de Cullen: sis elements a seguir al rugbi europeu aquesta temporada

Toulouse ha incorporat Tommaso Menoncello, Northampton presumeix d'un fenomen com Fin Smith i Cheslin Kolbe lidera un equip de somni als Stormers

Glasgow ha fet progressos a la Champions Cup, arribant als quarts de final la temporada passada i portant Toulon al límit, i si vol fer alguna cosa semblant aquesta campanya, Tuipulotu haurà d'estar al màxim nivell.

És el talismà de Glasgow i, es podria dir, d'Escòcia. En el seu millor moment és un migcampista genuïnament de classe mundial. No estic segur que hagi pogut assolir aquests nivells de manera constant des de la lesió al pit que va posar en perill la seva presència a la gira dels British & Irish Lions per Austràlia de l'any passat.

Però els senyals van ser prometedors durant els partits d'estiu d'Escòcia, quan Tuipulotu els va capitanejar cap a una victòria impressionant contra l'Argentina i una derrota plena de punts positius contra els Springboks, abans d'ajudar-los a aconseguir la victòria davant Fiji.

Glasgow és un equip que anava un pas per davant a l'hora d'aprofitar el reglament per utilitzar el seu maul amb una eficàcia impressionant. Si es mantenen així, poden tornar a arribar lluny a la competició.

Continuant a la línia de centres, el fitxatge de Menoncello per Toulouse és un d'aquells moviments que et deixen bocabadat i et fan pensar en infinites possibilitats. Em recorda el traspàs de Jude Bellingham al Real Madrid: un migcampista amb un talent suprem que arriba al club que té el palmarès més impressionant de la història europea. Fa poc vaig veure un assaig que va anotar des de 40 metres el cap de setmana inaugural de la temporada i, com sol fer, va deixar tothom sense alè.

No fa gaire temps Pita Ahki era un pilar del mig del camp de Toulouse. Ara ha marxat, però amb Menoncello, Toulouse ha adquirit una millora, i això diu molt del talent del centre italià. Només cal veure l'assaig que va aconseguir en la primera victòria d'Itàlia sobre Anglaterra al març per adonar-se de com pot ser de demolidor.

Em fascina com funcionarà Tom Willis per als bicampions. Hi ha incomptables jugadors que podria haver seleccionat de la plantilla de Bordeus —Louis Bielle-Biarrey o el seu capità i líder espiritual, Maxime Lucu—, però cap bon equip campió s'adorm a la palla, sinó que continua sumant peces. I amb Willis, Bordeus ha incorporat una figura imponent.

Tot i que Bordeus és capaç de marcar assajos extraordinaris, la base del seu joc és la contundència física, i a Willis això li sobra. No és cap sorpresa que hagi començat amb bon peu, perquè la seva manera de jugar fa que sigui fàcil d'estimar per a l'afició.

El cognom Willis té molt de pes a França. Tom n'està a l'altura i si aconsegueix rendir com el seu germà, Jack, fa a Toulouse, serà un èxit immediat. Pot donar una plataforma perquè Bielle-Biarrey faci estralls.

Si mirés a la meva bola de vidre, aquesta es perfila com una temporada molt important per a Smith. Sembla com si el debat sobre qui serà el mig d'obertura d'Anglaterra fins a la Copa del Món s'hagués resolt, i això és un mèrit per a Smith, que va sortir de la gira dels Lions a Austràlia fora de forma i aviat es va veure fora de la selecció anglesa.

Va lluitar per tornar, ara la samarreta és seva i no hi ha res millor per a un jugador que tenir seguretat sobre la seva posició. Està al màxim nivell, tal com va demostrar amb el seu joc en la victòria de Northampton per 71-48 contra Bath, i el que més m'impressiona d'ell és que mai no està satisfet, sempre busca millorar. Això és un bon auguri per a Anglaterra en una temporada que culmina amb la Copa del Món.

Fes un cop d'ull a la plantilla dels Stormers i fa una mica l'efecte de «Venjadors, reuniu-vos». Cheslin Kolbe ha tornat a Sud-àfrica després d'una etapa al Japó i s'ha unit a Siya Kolisi a Ciutat del Cap. Afegiu-hi Wilco Louw per si no n'hi hagués prou i el fet que Springboks com Damian Willemse, Sacha Feinberg-Mngomezulu i Cobus Reinach ja hi eren, i tenim un grup de jugadors ple d'estrelles.

No és cap coincidència que, a mesura que entrem en l'última temporada abans de la Copa del Món, els millors jugadors dels Springboks tornin a casa i, en conseqüència, ja és hora que els equips sud-africans demostrin la seva vàlua en aquesta competició. Hi ha, és clar, obstacles logístics a superar, però aquesta és la cinquena temporada en què participen. Sobre el paper, la plantilla dels Stormers hauria de competir amb els millors i en Kolbe tenen el millor aler de la seva generació i algú que coneix la importància d'aquesta competició, havent-la guanyat amb Toulouse.

He optat per Cullen en lloc de qualsevol jugador de Leinster perquè s'ha anunciat que és la seva última temporada al capdavant després de 12 anys com a primer entrenador. En resum, doncs, és la seva última oportunitat en la cursa de Leinster cap al cinquè títol, després d'haver-los capitanejat cap als tres primers i després haver-los entrenat cap al quart.

Han passat vuit edicions de la competició d'ençà que Leinster va aixecar el trofeu per última vegada i en aquest temps s'han perdut cinc finals, inclosa la de la temporada passada a Bilbao. La lògica indicaria que els gegants francesos continuaran sent un obstacle massa gran per superar aquesta temporada, però l'emoció de l'últim intent de Cullen a la competició hi ajudarà. Aquest estiu no hi ha cap fitxatge estrella de Nova Zelanda i han perdut l'experiència de James Lowe, però Leinster sempre estarà en la lluita. Fer l'últim pas continua sent el repte més difícil.