La ruta d'Alacant amb més de 6.000 graons i coneguda com “la catedral del senderisme”
El recorregut parteix de Fleix, suma uns 14 quilòmetres pel Barranc de l'Infern i requereix entre cinc i set hores per completar-se
La vila d'Alacant amb un nucli històric perfecte per recórrer a peu i declarat Bé d'Interès Cultural
A l'interior de la província d'Alacant, les muntanyes i barrancs han condicionat durant segles la comunicació entre els pobles. A diferència de les zones properes a la costa, on es concentra bona part de la població, aquí el relleu obliga a salvar arracades per passar d'una localitat a una altra o arribar fins als terrenys de cultiu. D'aquell ús quotidià en queden camins tradicionals oberts entre els vessants que encara formen part del paisatge de diverses comarques alacantines.
Un dels exemples més cridaners és a la Marina Alta, al nord de la província, dins del municipi de la Vall de Laguar. Allà, entre profundes gorges i antics camins, una senda recorre els vessants del Barranc de l'Infern a través de més de 6.000 graons de pedra. El traçat, conegut com a “la catedral del senderisme”, parteix de Fleix i forma un circuit circular que s'ha convertit en una de les rutes més exigents d'aquesta zona de la Comunitat Valenciana.
L'interès del recorregut no és només la quantitat d'esglaons. Al llarg del camí apareixen feixes, antigues construccions rurals i zones on encara s'aprecia com es va adaptar el terreny per poder-lo treballar. També es travessa un paisatge marcat per parets calcàries, barrancs i lleres que han anat donant forma a la vall. L´excursió permet així apropar-se tant a la muntanya com als usos que va tenir aquest territori abans de convertir-se en una ruta senderista.
Més de 6.000 esglaons en un antic camí de muntanya
La ruta està senyalitzada com a PR-CV 147 i és circular, amb sortida i arribada a Fleix, un dels tres nuclis de la Vall de Laguar. Té uns 14 quilòmetres i el temps estimat per completar-la se situa entre cinc i set hores, segons el ritme. L'itinerari canvia constantment d'alçada: baixa fins al fons dels barrancs i torna a remuntar els vessants diverses vegades. Aquesta successió de descensos i ascensos explica que es consideri de dificultat alta, malgrat que la distància no sigui especialment llarga.
La característica que li ha donat fama és la successió de més de 6.000 graons, una xifra que també se situa al voltant dels 6.600. Es reparteixen en llargs trams que formen corbes tancades sobre la muntanya i van ser tallats en pedra per facilitar el pas per arracades difícils de superar de forma directa. La combinació de pujades, baixades i canvis de direcció obliga a mantenir un ritme constant ia reservar forces per a la part final.
Aquests esglaons responen a les necessitats dels que vivien i treballaven a la zona. Durant generacions van servir per arribar a parcel·les situades a diferents alçades i transportar allò necessari per a les tasques agrícoles. Als vessants encara es conserven terrasses de cultiu i algunes edificacions relacionades amb aquella activitat, de manera que el sender actual segueix una via que va tenir una funció pràctica molt abans de convertir-se en una opció de lleure per a excursionistes.
El paisatge ajuda a entendre per què va caldre obrir aquests passos. El riu Girona discorre entre la serra de la Carrasca, també coneguda com a serra d'Ebo, i la del Migdia, abans de continuar cap a l'embassament d'Isbert. L'acció de l'aigua ha contribuït a formar parets calcàries, gorges i barrancs que acompanyen part del recorregut. En aquestes muntanyes també hi ha manifestacions de pintura rupestre de diferents estils, un altre dels elements d'interès de l'entorn.
L'itinerari des de Fleix i les precaucions per recórrer-lo
El punt de partida habitual és a Fleix, des d'on s'arriba a la Font Grossa i al seu antic safareig. Poc després comença una de les baixades més reconeixibles, amb una llarga successió d'esglaons que baixa pel vessant fins a assolir El Forat. Aquesta obertura natural a la roca, envoltada de vegetació, forma part del traçat. Des d'allà, la marxa continua cap a les zones baixes del barranc, amb vista a les parets del congost des de diferents punts.
Al llarg de l'excursió es travessen sectors propers a lleres i apareixen nous ascensos. Entre les referències del camí hi ha el Barranc del Salt, la Font de Reinós i les Juvees d'Enmig i de Dalt. Aquestes darreres són antigues agrupacions de cases rurals vinculades a l'aprofitament agrícola. La seva presència, juntament amb les fonts i les marjades, permet reconèixer com s'organitzava l'accés als camps quan aquestes vies formaven part de les comunicacions entre els diferents vessants.
Des dels trams situats a més altura es pot veure com el sender serpenteja pel costat oposat del barranc. També es distingeixen les zones dominades per la roca d'aquelles on el terreny va ser condicionat per al cultiu. El circuit continua fins a Benimaurell, un altre dels nuclis de la Vall de Laguar, i des d'allà torna cap a Fleix sense necessitat de desfer tot el camí realitzat.
Tot i que el PR-CV 147 està senyalitzat, convé preparar la sortida amb antelació. Es recomana portar prou aigua, menjar i calçat adequat per caminar sobre pedra irregular, a més de consultar la previsió meteorològica. En dies de calor, els ascensos poden resultar especialment exigents; amb pluja, les cruïlles per les lleres requereixen precaució i poden arribar a ser insegurs. També és important començar d'hora, calcular les hores de llum disponibles i evitar que la part final de la ruta coincideixi amb el capvespre.
