El Banc Mundial creu que no hi haurà treball per a 800 milions de joves en la dècada vinent

El president del Banc Mundial, Ajay Banga, va agitar aquest divendres a Bangkok el fantasma de 800 milions de joves a tot el món els que no espera cap lloc de treball. “En els pròxims deu o quinze anys, 1.200 milions de persones accediran al mercat de treball, per a les quals només hi haurà 400 milions d'ocupacions”. L'executiu estatunidenc va fer la seva predicció apocalíptica en el plenari de la reunió conjunta anual del seu organisme i del Fons Monetari Internacional. Ajay Banga no va explicar com posar-li remei, més enllà d'una aposta acrescuda per la creació d'ocupació. En aquesta línia, va defensar que, en els seus tres anys al capdavant del BM, ha triplicat fins a 112.000 milions de dòlars les aportacions privades als projectes del BM, a prop ja de les aportacions públiques. Els seus detractors critiquen que, al mateix temps, pràcticament s'han triplicat els fons de garantia emesos, fins als 25.000 milions de dòlars, de manera que es privatitzen els beneficis i se socialitzen eventuals pèrdues. La seva aposta per la petita empresa contradiu alguns dels seus projectes més emblemàtics, com Agriconnect, en què Google es fica en la butxaca dels agricultors indis, orientant a través del telèfon mòbil les seves decisions sobre fertilitzants, llavors, crèdits, assegurances o mercats. Amazon també escomet pel seu compte projectes de la mateixa índole, en el que alguns qualifiquen de neocolonialisme o neofeudalismo digital. Acusació de la qual Banga es creu immune, pel seu origen indi, per molt que fos el president executiu de Mastercard durant una dècada, després de passar per Citibank, Nestle i Pepsico, empresa amb la qual va introduir KFC i Pizza Hut a l'Índia. En 2023, Banga va ser l'únic candidat a dirigir el Banc Mundial, posat tradicionalment reservat per a un estatunidenc, de la mateixa manera que la gerència del #FMI està reservada a un europeu. La seva nominació per part de Joe Biden al capdavant del banc de desenvolupament va ser vista com una traïció per part de la internacional cooperant. El seu perfil neoliberal s'ha vist confirmat amb la seva nominació, aquest mateix any, com un dels set membres executius de la Junta de Paz de Donald Trump, en companyia del gendre d'aquest, de Steve Witkoff o de Tony Blair. Quant a les metes globals per a 2030, Banga va destacar l'objectiu de portar l'electricitat a 300 milions d'africans o posar serveis mèdics a l'abast d'altres 1.500 milions d'individus, a més de promoure eines digitals bàsiques per a petits agricultors i “proveïdors de serveis sanitaris i educatius”. “El nostre objectiu és que uns recursos que són escassos vagin encara més lluny, ajudant els països a crear ocupacions a gran escala”, va afirmar Ajay Banga. No obstant això, els detractors del seu model públic-privat al·leguen que els objectius de rendibilitat econòmica són els que manen, #destinar molts més recursos als països de renda mitjana que als de renda baixa.

El seu model suposa a més una aposta decidida per la sanitat i l'educació privades en detriment de la pública, que acreix la desigualtat en països on sovint el principal problema no és que hagi massa Estat, sinó que l'estat encara no ha arribat. Encara que un dels latiguillos d'aquesta reunió anual és la pràctica certesa d'un “super El Nen” en els pròxims mesos, baix Ajay Banga el Banc Mundial ha posat en segon o tercer pla la lluita contra el canvi climàtic, com ja va fer el seu predecessor. Al juny passat, el BM va prorrogar de manera indefinida la seva actual aproximació al canvi climàtic, suprimint objectius concrets i quantificables. No en va, el model de Banc Mundial de Banga evita entrar en contradicció amb les prioritats de l'actual inquilí de la Casa Blanca. Encara que la seva pròpia missió fundacional de “promoure el desenvolupament i eliminar la pobresa” quedi diluïda. Cal recordar que Donald Trump va eliminar l'ajuda al desenvolupament en el seu primer dia de mandat, abans d'abandonar dotzenes d'organismes de la #ONU i desmantellar la seva pròpia agència de cooperació, USAID. Tant en el BM com el #FMI, els EUA és l'únic país amb dret de veto, amb una quota d'al voltant del 16% (Espanya, una mica menys del 2%). Però la visió d'aquest alt executiu, sense experiència prèvia com a servidor públic, és inflexible. “No es tracta de recrear el model de desenvolupament de la generació anterior. El futur del desenvolupament dependrà de la nostra capacitat d'associar finançament públic, inversió privada, filantropia i tecnologia, segons les necessitats de cada país”. L'acte, en el qual va intervenir com a amfitrió el primer ministre de Tailàndia, Anutin Charnvirakul, va ser moderat pel governador del Banc Central de Paraguai, Carlos Carvallo, i va comptar també amb un nou discurs de la directora gerent del #FMI -i excomissària europea- Kristalina Georgieva, que en el següent acte va acompanyar al president de la Reserva Federal dels EUA, Kevin Warsh, suplent del Secretari del Tresor, Scott Bessent, que va excusar la seva presència a Bangkok. En realitat, el propi #FMI tenia motius per a tornar a Bangkok amb els dits creuats, pels més i els menys de la seva intervenció estel·lar al país, després de la crisi asiàtica de 1997. A la mateixa hora del plenari, diverses organitzacions contràries a les polítiques del #FMI i el BM van complir la seva paraula de desfilar pels carrers de Bangkok. Encara més lluny del que es preveu, perquè en els dos últims dies les autoritats tailandeses han acrescut la bombolla al voltant del Centre de Convencions Reina Sirikit, tancant la seva estació de metro de 9 a 16 hores i suspenent el trànsit rodat en la seva avinguda de dos quilòmetres, en la qual també se situa l'ambaixada d'Espanya.