Com han d'afrontar les pimes el salt al registre horari digital?

El final del registre horari en paper està cada vegada més a prop. Amb el reial decret que reformarà el registre de jornada encara pendent d'aprovació pel Consell de Ministres, la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, va assegurar el passat 9 de setembre que la seva aprovació seria “amb caràcter immediat”. La nova normativa marcarà un abans i un després per a milers d'empreses a Espanya, obligant-les a abandonar les fulles de signatures i adoptar sistemes digitals que garanteixin la fiabilitat i inviolabilitat de les dades. Aquest canvi, encara que necessari per a assegurar la transparència i el compliment de les jornades laborals, suposa un repte majúscul per a les pimes que encara no han fet el salt tecnològic. El problema, segons explica Rubén Guix, fundador de la plataforma de registre horari Fitxar en el treball, és que moltes companyies s'han recolzat en el format paper perquè “els generava menys complicacions aparents en el seu dia a dia”. No obstant això, Guix adverteix de què es tracta d'un sistema manipulable, que rares vegades es manté actualitzat i que ofereix poques garanties. Precisament per això, la nova regulació busca eliminar el paper i avançar cap a un model completament digital i verificable. Des que es va instaurar l'obligatorietat del registre horari en 2019, la laxitud en els mètodes ha permès que persistissin sistemes poc fiables. El nou reial decret endurirà les condicions, obligant a realitzar els registres de manera immediata i a garantir la traçabilitat de qualsevol modificació. En cas d'ajust, ja sigui per part de l'empleat o de l'empresa, ha de quedar registrat. En el cas de Fitxar en el treball, “sempre queda una marca de temps que garanteix l'originalitat del fitxatge”. Si s'edita, es registra qui ho va fer, per què i quan. Enfront d'aquest escenari, no qualsevol aplicació o eina digital serà suficient. “Un proveïdor que no garanteixi la traçabilitat no serà vàlid. No podem descarregar un Excel dinàmic i pretendre que això és un sistema de registre digital que compleix amb la nova regulació”, adverteix Guix. La normativa també posa el focus en una de les pràctiques més esteses: les hores extres no declarades. Un sistema digital transparent obliga a registrar-les correctament, aflorant una realitat sovint submergida. “Estem en un país on és molt fàcil dir ‘això m'ho pagues a part i no ho apuntem’. El registre digital correcte, tant d'hores ordinàries com extraordinàries, combat aquesta pràctica”, assenyala Guix. En aquest sentit, un seguiment rigorós de la jornada també pot ajudar a detectar necessitats estructurals dins de l'empresa. “Si un treballador realitza de manera recurrent més hores de les permeses per llei, potser l'empresa no necessita que faci hores extra, sinó contractar a una altra persona”, reflexiona. Encara que el canvi normatiu és vox populi, la reacció de moltes pimes és la de posposar l'adaptació.