Per què predir on i quan hi haurà pluges torrencials continua sent tan difícil?

Malgrat que hi hagi més satèl·lits orbitant el planeta que envien contínuament imatges en alta resolució i dades de l’atmosfera, radars que detecten en temps real les precipitacions, estacions meteorològiques, pluviòmetres, radiosondatges i superordinadors capaços de fer càlculs a una escala impensable fa només una dècada, encara costa saber exactament si una tempesta forta descarregarà, on i quan ho farà, i quanta pluja deixarà. És el que ha passat aquesta setmana a Catalunya, amb les pluges torrencials que han sorprès els meteoròlegs. Per entendre millor per què, l’ARA ha consultat tres experts: Carme Llasat, catedràtica de física de l’atmosfera de la Universitat de Barcelona; Ramiro Saurral, investigador del Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS), i Marc Prohom, cap de climatologia del Meteocat. Com funcionen els models Primer de tot, cal entendre què són els models meteorològics: representacions matemàtiques de l’atmosfera, basades en les lleis de la física, que parteixen, a partir de dades de satèl·lits, radars, estacions, pluviòmetres i radiosondatges, d’una fotografia tan precisa com sigui possible de l’estat actual: temperatura, pressió, vent, humitat i precipitació, tant a la superfície com a diferents altures. I calculen com pot evolucionar. Possibles escenaris Una predicció no és sempre un sí o un no. Els meteoròlegs fan servir diferents models o fan diverses simulacions amb el mateix model introduint-hi petites variacions en les condicions inicials. Així obtenen un conjunt de possibles escenaris: com més convergeixen, més confiança en la predicció; si s’allunyen, més incertesa. Tanmateix, el model pot indicar una probabilitat elevada que hi hagi precipitacions intenses, però no pot determinar en quin punt concret es concentraran. Fenòmens convectius i no convectius Les tempestes fortes i els aiguats que descarreguen en poc temps i sovint amb descàrregues elèctriques, com els d’aquests dies, són fenòmens convectius, diferents de les precipitacions no convectives o estratiformes, que els models poden representar amb més facilitat. Les convectives poden descarregar molta aigua en molt poc temps i en una superfície molt reduïda. Per això, un mateix episodi pot deixar registres de més de 110 litres per metre quadrat a Granollers i només 40 o 60 en punts propers. De fet, aquesta variabilitat espacial és un dels esculls de la predicció. Els límits de la IA Els experts reclamen que falten observacions amb millor resolució, tant a terra com al mar, per alimentar els models. Ja es fa servir IA en predicció meteorològica, però no permet eliminar la incertesa. Aquesta tecnologia permet analitzar enormes quantitats de dades i patrons del passat, però això no vol dir que pugui anticipar qualsevol situació. La "tropicalització" mediterrània El mar Mediterrani està cada cop més calent, a causa de la crisi climàtica i l’escalfament global, i per això es parla de tropicalització.