Ni més higiènics ni més segurs: el mite dels parcs infantils de cautxú s'esquerda

Transformar els parcs infantils d'espais de terra i grava en espais de cautxú ha exposat als nens i nenes a multitud de compostos químics nocius que, a poc a poc, es van colant en els seus organismes. En analitzar aquests parcs “s'ha obtingut l'evidència de presència de tòxics”, segons explica la directora de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua del #CSIC, Ethel Eljarrat. La investigadora —que parla per a donar suport a la campanya de retirada d'aquest material d'Ecologistes en Acció— detalla que, als parcs, s'utilitza cautxú sintètic i reciclatge de pneumàtics als quals se'ls afegeixen altres additius. La majoria d'aquest cautxú prové, doncs, de derivats del petroli. Tots aquests compostos “que ja sabem que causen danys a la salut” com a metalls pesants o els compostos orgànics volàtils, no desapareixeran. Al no estar fortament units “es van alliberant gradualment”, subratlla la científica del #CSIC. Això fa que els petits puguin ingerir-los mentre juguen, inhalar-los o fins i tot que s'exposin mitjançant el contacte amb la pell. L'organització ecologista ha fet un tast a Cantàbria on “el 95% dels parcs són de cautxú”. I sospiten que és la realitat de la resta del país. “La toxicitat no és aguda, no es veuen efectes immediats, sinó que, cada dia, petites quantitats s'acumulen i poden desencadenar efectes a mitjà i llarg termini” abunda Ethel Eljarrat. La contaminació que s'adquireix en aquests espais s'afegeix a la que arriba en respirar aire amb pol·lució o amb els aliments. “Hauria de #haver estudiat això abans d'aplicar massivament el cautxú”. Quan un nen o una nena es posa a jugar en un d'aquests parcs, a la seva altura, poden #detectar les olors dels derivats del petroli o dels compostos orgànics volàtils. A més, a aquesta edat, es respira més vegades per minut i, fins i tot, “hi ha comportaments propis de la infància que no es veuen en els adults, com #emportar coses a la boca”, il·lustra el responsable del comitè de salut mediambiental de la Societat Espanyola de Pediatria, José Antonio Ortega. "Que els nens toquin la sorra i l'herba" Segons aquest metge, els parcs de cautxú han proliferat gràcies a “diversos mites”. En primer lloc, “el mite de la higiene que es confon amb la roba neta”. Ortega afirma que “els pediatres volem que els nens toquin la sorra i l'herba”. I en segon lloc el mite que són espais més segurs per a jugar: “En un parc de grava, sorra o mantillo s'observen més rascades o raspones, però, en els de cautxú s'ha comprovat que hi ha més caigudes, torçades, fractures o pèrdues de dents perquè no hi ha més que observar com les rajoles de cautxú s'aixequen, es deterioren i es tornen inestables”, avalua el pediatre. Ortega defensa que aquest tipus de parc ha de desaparèixer “per cautela, per salut i per economia, ja que els de materials naturals són més barats”. I apel·la als alcaldes perquè actuïn com a “ministres de salut pública”.