La prevenció i l'enfocament ‘One Health’ centren el debat sobre la sanitat del futur: “El major risc sanitari que tenim és el canvi climàtic”
La segona taula de la V Jornada de Salut d'eldiario.es va analitzar el full de ruta de la sobirania sanitària i la resposta davant emergències globals
Tota la informació sobre la V Jornada de Salut d'eldiario.es
La segona taula de debat de la V Jornada de Salut d'eldiario.es, titulada La nova era de la prevenció i la sobirania sanitària , va arrencar amb el focus en la necessitat de passar d'una medicina bolcada històricament a tractar i curar malalties a un model centrat en l'anticipació i la preparació davant emergències globals canviants.
Per a obrir el debat Marta Borraz, periodista de societat d'eldiario.es i moderadora, va sol·licitar als ponents una radiografia sobre la posició actual d'Espanya en matèria de prevenció i preparació sanitària.
Silvia López Vidal, directora de divisió tècnica del comissionat del PERTE de salut d'avantguarda del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, va prendre la paraula en primer lloc per a introduir el concepte de Health Security (seguretat sanitària) enfront d'un enfocament merament regulador, advertint que “un desproveïment de medicaments essencials o que es produeixi una pandèmia... és un problema de seguretat” capaç de paralitzar un país. També va destacar avanços significatius respecte a 2020 com la infraestructura de medicina de precisió Cohort IMPaCT, el reforç del Centre Nacional de Microbiologia i d'Epidemiologia o la construcció de laboratoris de nivell 4 d'alta seguretat.
Maite Martín Ibáñez, presidenta de la plataforma One Health i professora de la facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, va aportar un contrapunt crític en assenyalar que a Espanya es manté una visió de la prevenció “antiga” i fitada a la vigilància epidemiològica tradicional. La presidenta de One Health va recalcar que “el major risc sanitari que tenim en aquest moment és el canvi climàtic” a causa dels seus efectes en cadena. I per això, “la salut no pot #abordar exclusivament des de l'àmbit sanitari... l'àmbit sanitari moltes vegades el que fa és tractar el símptoma”, va argumentar.
Per a tancar aquest primer diagnòstic, Carles Fàbrega, director general de la divisió de salut humana de Hipra, va coincidir que la pandèmia de 2020 va demostrar que “Espanya no havia fet els deures i que Europa en general no havia fet els deures”, deixant al descobert fragilitats severes en les cadenes de subministrament. Malgrat reconèixer passos positius com el desenvolupament del pla de resposta a emergències o la creació de l'Agència Estatal de Salut Pública, va sostenir que la preparació davant amenaces biològiques ha de #assumir com un projecte de política nacional que transcendeixi al Ministeri de Sanitat i involucri de manera coordinada a Ciència, Indústria i Defensa.
Avançant en el debat cap a les inversions concretes en I+D+i per a consolidar aquestes capacitats estratègiques, Silvia López Vidal va detallar la governança interministerial del PERTE i la mobilització d'un pressupost de 2.500 milions…
Text traduït automàticament al català (original en castellà).