Celebrant a Durruti (★★★✩✩)

El 20 de novembre es compliran 90 anys de la mort de Buenaventura Durruti. La figura del milicià i dirigent anarquista és el leitmotiv de Durruti, t’estimo, el musical/òpera-rock concebut per l'escriptor Tuli Márquez i el músic Guillem Caballero que va desembarcar en el Paral·lel. Espectacle coral desgranat per la Companyia Els Solidàries, elenc en el qual, al costat de Caballero (veu, teclat), militen també Joan Colomo (guitarra, veu), Júlia Soler (trombó, veu), Xavier Garcia (baix), Irene Molenz (guitarra), Pablo Volt Pope (trompeta) i Pau Albà (bateria). Els visuals van ser cosa de Jordi Castells. Amb El curt estiu d'anarquia de Enzensberger com a font d'inspiració de les lletres, i referents que van, per citar solament dos pols, de The Clash a Kurt Weill, la proposta es va revelar més aviat greixada que fa un any en el Mercat de Música de Vic. El programa va constar de 14 temes, que recorren la vida i circumstàncies de Durruti des del seu naixement a Lleó fins al seu multitudinari funeral a Barcelona. Tot això, reforçat amb intervencions videogràfiques amb paraules de figures com Federica Montseny, George Orwell, Walter Benjamin o Simone Weil. El cancioner atenia també fets relacionats amb la dimensió més personal de la vida de Durruti, posant en valor la figura de la seva companya, Mimi, i certes lliçons vitals: “La revolució comença a casa”, canten en La vida quotidiana, un dels temes més afortunats del muntatge, de traç elegant. Van funcionar bé així mateix la rotunda Solidaris, així com Front Popular. En aquesta última peça, el pols de la qual convidava al ball subtil, va prendre el micro recitant el propi Tuli Márquez, qui va aprofitar la circumstància per a colar algun vers poc amable amb polítics en actiu. Després va caure la petita suite Ells o nosaltres. Amb tota la seva càrrega ideològica a coll –que n'hi va haver, incloent parlaments i consignes a favor de la vaga general– i alguna petita pega vocal, allò va ser abans de res una celebració. I, es miri com es miri, res hi ha més revolucionari que celebrar.