Uns àudios enregistrats d’amagat mostren el sadisme dels militars a Ceuta: “Sense guants és millor, perquè sona”

“Sense guants és millor, perquè sona. Però amb guants fa mal.” Ho diu, rient, un soldat espanyol durant un torn de vigilància a Ceuta. La frase forma part d’uns enregistraments d’àudio i de vídeo revelats avui per El Diario en què, com a mínim, tres militars en servei descriuen les agressions contra immigrants arribats a la ciutat durant l’entrada en massa de final de juliol. Fa mesos que desenes de persones denuncien pallisses i tractes vexatoris de patrulles militars a Ceuta.

Segons El Diario, els àudios es van captar amb els mòbils d'unes quantes persones que eren a la zona. Alertades per la gravetat del que explicaven els uniformats, van enregistrar la conversa a uns quants metres de distància. Dos d’aquests testimonis han explicat al diari que els militars parlaven en veu alta i en un lloc d’accés públic, cosa que també es desprèn dels àudios.

La conversa va tenir lloc la nit del 21 al 22 de setembre a la carretera que voreja el Centre d’Estada Temporal per a Immigrants (CETI), a prop d’un dels boscos de la ciutat. Cap a la mitjanit, el grup va estar-se cinquanta minuts, pel cap baix, aturat en aquest punt fix, al costat del vehicle oficial. Amb poc moviment a la zona, els soldats es van relaxar i van començar a explicar algunes de les actuacions fetes arran de la crisi migratòria.

“Li l’he fotuda sense que s’ho esperés”

En un dels fragments, els militars expliquen com van enganyar dos marroquins per portar-los darrere el vehicle. “Als dos que hem portat darrere el vehicle els hem dit: teniu carta?, necessiteu targeta?”, diu un soldat mentre un altre riu. Els marroquins acostumen a dir “carta” al document d’identitat, especialment important per als menors que volen demostrar l’edat. Segons el relat dels mateixos militars, no hi havia cap targeta a lliurar. “L’home no se n’ha adonat, perquè li hem dit ‘posi’s darrere el vehicle’ i s’hi ha posat”, diu un. Un company hi afegeix: “I li l’he fotuda sense que s’ho esperés. Perquè l’he mirat a ell... I pam!”

Després comenten les sensacions que els provoquen aquests cops. “Sense guants se sent el ‘plaf’”, diu un, imitant el so d’una bufetada. “Sense guants sona; amb guants, fa mal”, precisa un altre entre rialles. “Amb guants també sona”, hi afegeix un tercer, abans que una altra veu conclogui: “Cal ser bones persones; cal fer servir guants.”

Un altre militar explica com es va acostar a un home que era lluny per clavar-li una bufetada. Després d’uns segons inintel·ligibles, conclou rient: “I li dic, té! I vaig i li dic, té!” Dos companys hi afegeixen que a l’agredit se li van escapar les llàgrimes. “Eh, ara plores?”, li va dir un d’ells, segons el seu relat. “Sembla que s’ho busquen, sembla que els agrada cobrar”, diu un tercer. Els soldats ho justifiquen amb la necessitat de fer-se respectar: “Saps què passa? Que si no fem res, ja no ens prenen seriosament.”

Els militars parlen repetidament de “ficar” immigrants dins d’un vehicle.