“Hauria estat president del Govern”

Fa 50 anys! Jo tenia 18 añitos i era botons d'un banc. I això? Els meus pares: “Si vols estudiar, t'ho pagues tu, nosaltres no podem”. I em vaig posar a treballar. I què va estudiar? Em vaig pagar el batxillerat i els dos primers cursos de Filosofia i Lletres. I l'Orquestra Mondragón? Pocholo i jo, i uns amics, estimàvem la música i el xou , i en el col·legi Los Angeles de Donosti ens van deixar actuar... I? L'emboliquem! Ho recorden en la part vella. Ja com Mondragón? Sí, el nom surt del manicomi: estava en Mondragón. Què tal Pocholo? Fa sis anys va morir, de cor. La seva comicitat muda, al Harpo Marx, em va inspirar tant... Em van faltant tots, Pocholo, els meus amics, la meva mare... Què va dir la seva mare en deixar el banc? “Quines ximpleries fas! Tenint un treball segur, ho deixes?”. No li va fer gràcia. En TVE es transvestia de la seva mare. Vaig barrejar a la meva mare i la de Pocholo. “Així em veus?”, es queixava la pobra. “T'avergonyeixes de nosaltres!”, deien els meus pares. Jo els perjuraba que no. Els estimava. Ara està sol: no lamenta no haver tingut fills? No. He viscut com he volgut i no em penedeixo. He estat feliç fent el que volia, i continuo fent-ho. Té gosset que li bordi? No. Encara que he descobert uns chihuahuas en TikTok molt mordaços. Sóc fan. Què fa quan es queda tot sol? Pensar! Passejar. Llegir literatura russa, japonesa i xinesa, i a Bernardo Atxaga. I veure pel·lícules i escoltar discos. Per què pujava nans a l'escenari? Per simpatia. Pocholo, al seu costat, era alt. Els dic “petitons”, com els agrada. M'adoren, els he donat treball i protagonisme. Abomino el corrent woke de robar-los la dignitat de fer el que desitgin per a portar el pa als seus fills. N'hi ha prou de censura i d'autocensura! Tornaria a fer aquesta cançó de “Grosses, grosses”...? La continuo cantant sense problema: tothom camina en dietes d'aprimament i mirant el seu aspecte, o no? Però sense #burlar, no? Jo tinc la cara que tinc, i si fa riure, perquè molt bé! I si crec que algú em calumnia o injúria... ja aniré al jutjat. De totes les seves cançons, quina és la seva favorita? Cor de neó, amb Joaquín Sabina. Quin li emociona més cantar? Arpes humanes. “Sóc l'home sense braços del circ, sóc capaç de fumar amb els peus”. Així ens sentim una mica tots, així em sento jo... “Però tu em volies sense braços. / Pel teu amor jo me'ls vaig tallar. / Jo creia que així m'anaves a voler...”. “I et vas anar amb un domador”. “Jo vaig perdre els meus braços / i vaig perdre el teu amor. / Em vull morir, em vull morir...!”. Quina cançó és obligatòria en tots els concerts? Viatge amb nosaltres. Títol d'un programa seu en TVE... Guanyem l'Ondas en 1988. Pilar Miró em va protegir sempre dels que bramaven “això no es pot consentir!”. Boadella satiritzant a Pujol, a la Moreneta...? Jo vaig fer de pubilla . Després de Victoria Prego amb un Felipe González petitó... I un sopar de Nit de cap d'any amb ventositats, homenatge a Ferrero, Fellini, Buñuel...