El ressorgiment de Nokia gràcies a la IA
Corrien els primers anys dels 2000 i gairebé tothom duia a la butxaca un petit telèfon mòbil, senzill i robust, el Nokia 1100, que es va convertir en el mòbil més venut de la història, i encara avui manté aquest rècord. En aquells temps, la companyia tecnològica finlandesa controlava el 26% de la quota de mercat mundial de la telefonia i va treure al mercat un altre aparell que marcaria tota una generació amb més de 126 milions d’unitats venudes. Era el Nokia 3310, també conegut com el “maó” per la seva fama d’indestructible en les caigudes del dia a dia. Fins a l’any 2008 la popularitat i el valor de Nokia no van fer més que enfilar-se, fins al seu punt més àlgid, quan Nokia va produir més de 14 telèfons per segon i l’empresa va arribar a representar el 4% del PIB de Finlàndia. Però aleshores va arribar l’iPhone, el primer telèfon intel·ligent d’Apple, que va obrir la porta a una nova era, impulsada també amb el llançament d’Android, el sistema operatiu de Google. Nokia no va saber adaptar-se als nous temps; els seus dispositius van quedar antiquats i es van veure superats per la nova generació d’aparells. Les vendes es van enfonsar i la marca, que havia dominat el sector, va acabar convertida, amb els anys, en un símbol de la nostàlgia tecnològica. Malgrat haver tocat fons, la companyia finlandesa va aconseguir aguantar el cop, fins que dues dècades després està ressorgint amb força gràcies a l’onada de la intel·ligència artificial. La seva cotització en borsa s’ha disparat un 70% el 2026 i durant el mes de setembre la companyia ha aconseguit entrar a la llista de les 50 empreses amb més capitalització borsària de la zona euro. Nokia ja no fabrica telèfons – va vendre la seva divisió de dispositius i serveis a Microsoft l’any 2014–, però ha tornat a les seves arrels industrials i ara dedica prop de la meitat del negoci al desenvolupament d’infraestructures de telecomunicacions. Però el nou motor del seu creixement és la tecnologia que fa possible el funcionament dels centres de dades que alimenten el boom de la intel·ligència artificial, un mercat que ja representa el 30% de la facturació de la companyia. La companyia finlandesa subministra els equips i el programari que permeten gestionar i distribuir el trànsit de dades als centres de dades que fan possible la intel·ligència artificial, inclosos els dispositius que connecten els servidors i encaminen la informació cap al seu destí. Si els cables de fibra òptica són les carreteres per les quals circulen les dades, la tecnologia de Nokia actua com una xarxa de transport i logística que n’organitza el trànsit. El conseller delegat de la companyia, Justin Hotard, ha definit aquests productes com “l’eix vertebrador de l’economia de la IA”.
