Feijóo reclama la “neteja del cens” de la mà del Suprem i el Govern veu trumpismo

A sis setmanes de les eleccions generals del 29-N, Pedro Sánchez va constrènyer el diumenge al Tribunal Suprem (#TS) perquè “freni l'intent d'atropellament” que va atribuir a Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal, i permetés que els descendents de l'exili franquista nacionalitzats mitjançant l'anomenada llei de néts puguin votar en les pròximes eleccions generals. I l'Alt Tribunal es va posar les piles, com reclamava el president del Govern, en emetre la seva resolució a penes 24 hores després, dilluns passat, malgrat que era la Festa Nacional. Però la decisió del Suprem va ser un gerro d'aigua freda per a l'Executiu, ja que va desestimar el recurs de l'Advocacia de l'Estat i va mantenir la suspensió dels efectes censals d'unes 163.000 persones ja nacionalitzades. La ministra portaveu, Elma Saiz, va evitar ahir expressar la indignació que va aflorar en l'Executiu davant aquesta decisió del Suprem. “El Govern sempre acata les resolucions”, va assenyalar, al final de la reunió del Consell de Ministres. Però Saiz va alertar de què es tracta de “una situació d'una extraordinària gravetat”, ja que es “restringeix un dels drets fonamentals recollits en la Constitució, que és el dret al vot”. Com ja va recalcar el mateix Sánchez diumenge passat, en dubtar de la constitucionalitat d'una suspensió del sufragi de ciutadans ja nacionalitzats, la portaveu del Govern va advertir que “en una democràcia el dret al vot es garanteix, no es restringeix”. Ara bé, la resolució del Tribunal Suprem sobre la llei de néts sembla deixar a l'Executiu poc marge d'actuació. Fonts governamentals admeten la complexitat jurídica de tractar de trobar una solució a la carrera, amb les eleccions molt a la vora, que obligaria els consolats espanyols a l'estranger a acreditar, cas per cas, si aquestes més de 163.000 persones estaven censades abans de l'1 d'agost i certificar que són fills o néts d'exiliats. “S'està analitzant”, va al·legar la portaveu del Govern. L'Advocacia de l'Estat estudia la qüestió, però fonts governamentals assumien ahir que els únics legitimats per a emprendre accions contra aquesta decisió del Tribunal Suprem serien els propis afectats, de manera individual o col·lectiva, i consideraven possible l'opció que acudissin en empara al Tribunal Constitucional. “Si un d'aquests ciutadans viu a Barcelona pot anar a votar, però si viu a Montevideo no?”, requerien, sense entrellucar ara com ara cap solució. Sense tot just marge de maniobra jurídic, i només en espera que l'Advocacia de l'Estat pugui trobar alguna fórmula com a via de fuita a l'embolic, en el Govern es van aferrar ahir a la denúncia política contra el Partit Popular i la ultradreta de Vox, als qui fan responsables de tractar de retallar el dret al vot de ciutadans nacionalitzats espanyols, després d'haver qüestionat també el procediment del vot per correu.