Rufián Pijoaparte

Gabriel Rufián mana (i molt) en #ERC. Cal reconèixer-li el mèrit de ser molt més que un tuitero faltón i zascador o un performer en seu parlamentària: mesura les pauses i col·loca l'èmfasi prosòdic de les seves intervencions d'una manera dramàtica, sobreactuado sempre, més com si estigués en un escenari que a la casa sagrada de la representació de la sobirania popular. El seu cas és un exemple del fàcil que resulta escamotejar les polítiques de la identitat que tant obsessionen en les democràcies occidentals. El partit d'Oriol Junqueras es va proposar en els temps àlgids del procés eixamplar la base de l'independentisme. Això és: aconseguir més adeptes a la causa de l'escissió de Catalunya d'Espanya. Per a això no va tenir problemes a descompondre en nous col·lectius una societat que portava almenys un parell de generacions amb la proclama que som “ un sol poble ”.