L'habitatge, entre la moralitat i el pragmatisme
Les discussions sobre la crisi de l'habitatge comencen per arguments econòmics a l'hora del vermut, passen per la política, la complexitat social, la gestió en l'àmbit històric i la immigració. A l'hora de les postres, la conversa encara no s'ha acabat. Gairebé sempre durant la conversa també entra en joc la moral, la legitimitat i els valors. La segona sessió del cicle de debat i cinema sobre habitatge impulsat pel Col·legi de l'Arquitectura Tècnica (Cateb) als Cinemes Texas, celebrada aquest dimecres, i que moderen periodistes de l'ARA, en aquest cas la subdirectora Carla Turró, no va esclarir si l'habitatge és un bé de necessitat o una inversió, però va oferir un espai entre l'ètica i el pragmatisme per reflexionar-hi. Hi va haver consens en el fet que les solucions són urgents i passen, en bona part, per construir més. "Hem de recuperar la idea d'habitatge protegit", va reivindicar l'economista Carme Trilla. L'afirmació sobta tenint en compte que l'accés a l'habitatge marca el ritme cap a les eleccions generals del 29-N, però la presidenta de la Fundació Hàbitat3 sap de què parla i fila prim: "Evidentment, s'ha de fer parc públic, perquè no en tenim, però no en podrem fer per a tothom". Trilla va advertir que el sector públic per si sol no podrà donar resposta a la magnitud del repte, i va apostar per ampliar el parc d'habitatge assequible més enllà de qui en sigui el titular. "Recuperar la idea de la producció privada d'habitatge protegit a un preu regulat és el mecanisme bàsic contra l'habitatge especulatiu", va reblar. En aquesta línia, el catedràtic emèrit d'economia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Josep Oliver, va introduir el concepte de "col·laboració publicoprivada" per defensar la mateixa tesi, tenint en compte la "restricció pressupostària" que pateix l'economia espanyola després d'anys de dèficit acumulat. La situació macroeconòmica no va impedir a Trilla exigir una vegada més que s'incrementi el pressupost públic destinat a habitatge, "com a mínim" fins a l'1%. La fórmula encertada La població creix i les barraques tornen a aparèixer –en paraules de Trilla, amb fórmules com tendes al carrer–, mentre, alhora, "no hi ha una oferta d'habitatge de masses ni de blocs" com durant els anys seixanta, va lamentar l'antropòleg Manuel Delgado. Ara bé, l'ampliació del parc no pot cometre els mateixos errors que durant el segle XX. "Ara tindríem el parc d'HPO més important d'Europa", va lamentar Trilla, recordant que "les dretes a Espanya continuen considerant que l'habitatge, si és protegit 10 o 20 anys, n'hi ha prou". Com és habitual, van sortir exemples com els de Berlín i Nova York. Polèmiques que no fan la diferència El debat també va passar per les polítiques que aixequen més passions.
