Un any sense Sandra Peña: la seva família espera una sanció al col·legi i respostes de la Fiscalia de Menors

Avui es compleix el primer aniversari de la mort de la sevillana Sandra Peña, la jove de 14 anys que es llevava la vida #llançar al buit des del terrat de l'edifici on vivia amb els seus pares després de sofrir assetjament escolar en el col·legi Irlandeses de Loreto on estudiava. Aquest suïcidi va commocionar a la capital sevillana i a la societat en general, i va obrir un debat sobre la resposta dels centres educatius davant aquesta mena de situacions violentes. Un any després, els pares de Sandra continuen intentant esclarir què va ocórrer i per què no es va actuar, al seu judici, amb la rapidesa necessària per a protegir a la seva filla. L'aniversari arriba, a més, després que l'altar improvisat en memòria de la noia, instal·lat al costat del portal del seu habitatge, hagi estat vandalizado i retirat. Va ser durant la matinada del dissabte 11 d'octubre quan uns desconeguts van llançar pintura blanca sobre les flors, veles, fotografies i missatges que familiars, amics i veïns havien dipositat en el lloc. La pintura va aconseguir també la vorera i va ser necessària la intervenció d'operaris de Lipasam per a netejar la zona. L'endemà, ja no quedava rastre de l'homenatge. No era la primera vegada que ocorria: a mitjan maig, l'altar havia sofert un altre atac amb esprai. “Ha passat un any, sí. Però podria haver passat més, o menys, perquè els mesos han passat. A nosaltres, en aquest moment, se'ns va paralitzar la vida”, ha explicat Zara Villar, mare de Sandra, en declaracions als mitjans de comunicació. Des de llavors, compte, la família ha “sobreviscut cada dia” a l'absència de la seva filla. Durant aquests dotze mesos, els pares han centrat els seus esforços a esclarir les circumstàncies que van envoltar la mort de Sandra i a determinar per què, segons denuncien, no es van activar els mecanismes previstos per a protegir-la. “Amb Sandra va fallar el personal docent. Són els garants dels nostres fills mentre estan en el centre escolar. Sandra mor per un suïcidi degut a la lesió psíquica que li va provocar l'assetjament escolar”, sosté Villar. La mare es refereix als protocols de prevenció i actuació enfront de l'assetjament escolar i a les conductes relacionades amb la autolisis. Segons la família, la direcció del centre havia assegurat que es posarien en marxa, però finalment no es van activar formalment. “Amb Sandra no es va fer res d'això, no es van obrir els protocols. I per descomptat, si no s'obren, no funcionen. Haurien estat una xarxa de suport fonamental per a ella, per a la seva protecció”, afirma. Els pares van decidir fer pública la seva denúncia en un dels moments més difícils de les seves vides. Volien saber què havia ocorregut, però també evitar que altres famílies passin per una situació semblant. “Decidim alçar la veu per Sandra i per tots els nens silenciats”, explica Villar. La mare creu que el cas de la seva filla va contribuir a treure a la llum un problema que portava massa temps sense rebre l'atenció necessària.