L'última polseguera contra el desig de l'ocupant
Els valencians estaven disposats a desafiar els tòpics imposats des de Castella. El general Joan Baptista Basset havia exhumat l'esperit irreductible dels aborígens i havia estat aclamat com a comandant de la revolta per defensar els furs de l'amenaça borbònica . La Marina Alta s'havia erigit en el bressol insurrecte contra el desig de l'ocupant. Pego es posaria a les ordres dels maulets i ensenyaria les dents contra els segles de foscor que anunciaven les tropes francocastellanes.
Gairebé tres segles després de garrot i renúncies, un animal mitològic mossegaria a ritme de dolçaina ska-rock als valencians de postal, als senyorets que canviaven de llengua per a sentir-se importants, als fills de les camises blaves que furtaven terres i s'emborratxaven cada matí d'Espanya eterna. La Gossa Sorda emergia de les profunditats del país com a una banda fidel al seu poble. " Som de la Marina i parlem català " era el seu missatge d'adveniment al món. Ancorats a la memòria de Basset, denunciarien amb la seua música als qui ofrenaven les claus de casa, de casa nostra.
Els seus lladrucs farien saó per ofegar la sequera lingüística durant quasi dues dècades. En 2016, deixarien de cantar històries d'Ovidis i Tereses, de Tirants i Carmesines, de gegants del Romaní i dimonis fumadors. La moda de ser feixista , un present irrespirable i la servitud a l'algoritme empentarien la mítica banda a tornar per llaurar musicalment i sembrar la llavor de la polseguera. Aquella sembra, però, tenia data de caducitat i aquest diumenge el grup de Pego, com a bons heretges enfrontats a la llei del sant ofici, farien el seu últim aquelarre. L'última volta per mullar-se els camals, ballar com a rojos i recitar poemes que actuen com a escuts.
A tornallom
La Gossa Sorda es mantindria en el seu darrer concert fidel a la consigna de "fer país", que havia guiat el seu retorn temporal als escenaris. A cada actuació autoproduïda, es donava espai a nous talents de l'escena i s'oferia un altaveu a la resistència contra la negligència del fang , a la lluita contra els voltors amb l'habitatge , als que s'enfronten a les excavadores i el ciment que estan destrossant la terra. Actuaven a tornallom, com la gent del camp que treballava plegada.
Els pegolins escollirien tres artistes de la Marina Alta per acompanyar-los en el seu últim ball. Quinto — amb el seu rap combatiu i nacionalment compromès— i Abril — amb cançons addictives com ara "Afortunada"— inaugurarien aquesta nit de bruixes i bruixots. Els banyuts rojos i amb trident mefistofèlic irromprien a l'escenari amb Romàntic Dimoni , el projecte personal del pegolí Carles Caselles , antic cantant dels Smokings Souls . Caselles, acompanyat de diables, encendria la pista amb la nostàlgia de cançons del seu anterior grup, com ara "La trinxera", i d'altres actuals, com ara Salut . "Visca La Gossa Sorda", exclamaria.
Les llums s'apagaven i el rellotge per al darrer aquelarre colpejava fort.
