De Ceuta només sabem una cosa

Setanta-sis dies després de l'entrada il·legal d'unes 100.000 persones des del Marroc a Ceuta anem coneixent el següent: A les 8.23 hores del 27 de juliol la ciutat autònoma demana auxili a la Moncloa a través d'un contacte telefònic. Aquest dia la Policia Nacional adverteix de la imminent entrada «massiva d'immigrants nadant». El #CNI es comunica amb la delegació del Govern per a expressar la seva preocupació i la unitat d'intel·ligència de l'Exèrcit emet una nota per risc «molt probable» d'assalt el 30. El 28 de juliol, el Govern de Ceuta insisteix en la seva sol·licitud de socors a través d'anomenades al cap de Gabinet de Pedro Sánchez. El Centre Nacional d'Immigració i Fronteres de la Policia dispara l'alarma: hi ha indicis que les autoritats marroquines permetran una violació de la frontera «com a eina de pressió política». Vint-i-quatre hores després, el 29 de juliol, el #CNI entra en màxima alerta i comunica a la delegació del Govern que ha detectat una amenaça per a l'endemà. Adverteix que els missatges animant a entrar a Espanya circulen per grups de Facebook amb 182.000 seguidors al Marroc. Avisa als seus col·legues de l'altre costat de la frontera perquè estiguin previnguts. El 30 de juliol es materialitzen els advertiments i una multitud rebenta el pas fronterer i envaeix la ciutat enmig de la passivitat dels gendarmes. Més de 140 civils pereixen. Vaixells de guerra de la Marina Real marroquina violen les aigües territorials espanyoles sense previ avís. El 31 de juliol, el president visita Ceuta, denúncia que s'ha violentat la sobirania nacional, responsabilitza a una interpretació injusta d'una resolució del Suprem i exculpa al Marroc. Les incursions de la seva marina de guerra continuen. Es va de vacances. Els governs del 70% dels països de la UE protesten per la política migratòria espanyola. El ministre Albares convoca a l'ambaixador italià per qüestionar Schengen i defensa l'«absoluta col·laboració de les autoritats» de Rabat. Segons ha revelat El País, el 3 d'agost l'Armada espanyola envia un vaixell a tractar de contenir a la flota de guerra marroquina. El 5 d'agost, Marlaska diu que cap informe li advertia de la possibilitat d'un assalt massiu. Descarta l'assumpció de responsabilitats: «Són coses que passen». L'endemà, la fragata Navarresa atraca a Ceuta per a expulsar als vaixells artillados de Mohamed VI. El Rei és informat de l'agressivitat militar marroquina. El 6 d'agost, rep al president Vivas a Marivent per a fer públic el seu desig de visitar la ciutat espanyola. El 21 d'agost, Albares convoca a l'ambaixadora marroquina després que diversos ministres reclamin la sobirania de Ceuta. No va perquè, igual que el president espanyol, també està de vacances. El 23 d'agost Sánchez torna de les seves. «Van ser dies durs», dirà més tard. El 2 de setembre es coneix un informe enviat a l'Audiència Nacional en el qual s'acusa a Rabat de «programar l'assalt».