Com l'alta inflació s'ha convertit en un «fet quotidià» als EUA

Els consumidors nord-americans es troben enmig d'un dels períodes més llargs d'inflació elevada de l'últim segle. Alguns comencen a actuar com si fos una nova normalitat, cosa que fa saltar les alarmes entre els membres de la Reserva Federal.

La publicació de l'índex de preus de consum de dimecres va mostrar un augment del 3,7% interanual al setembre. L'IPC ja encadena uns 65 mesos —més de cinc anys— de lectures anuals consecutives per sobre del 2%, un objectiu àmpliament acceptat per a la inflació als EUA.

Aquest període d'anys d'alta inflació ha enterbolit la visió que els nord-americans corrents tenen de l'economia, i podria condicionar des de com fan els pressupostos fins a com voten a les eleccions de mig mandat del mes vinent. A la Fed, els dirigents es pregunten si les expectatives inflacionistes dels consumidors s'estan arrelant massa per poder-se frenar.

«Comencen a acceptar l'alta inflació simplement com un fet quotidià», va escriure la setmana passada la presidenta de la Fed de Cleveland, Beth Hammack, en una publicació a les xarxes socials. «Això és preocupant».

La ratxa actual d'inflació persistent se situa entre les més resistents de la història moderna dels EUA.

La sèrie ininterrompuda de lectures mensuals de l'IPC per sobre del 2% és la més llarga del segle XXI, segons una anàlisi de la CNBC de dades de l'Oficina d'Estadístiques Laborals. Els EUA només han vist períodes més llargs en dues ocasions des de finals de la dècada de 1940.

Des que la inflació va començar a situar-se per sobre del 2% a principis del 2021, la lectura mitjana de l'IPC ha rondat el 4,5%. L'última vegada que una ratxa va tenir una mitjana tan alta va ser durant un període que va acabar a la dècada de 1980.

Els consumidors esperen que la inflació s'acceleri. La perspectiva d'inflació a un any vista va augmentar tres dècimes de punt percentual al setembre fins al 3,9%, la lectura més alta en més de tres anys, segons l'enquesta sobre expectatives dels consumidors de la Fed de Nova York publicada la setmana passada.

Una de les principals preocupacions dels banquers centrals és que les empreses i els consumidors puguin començar a ajustar de manera permanent el seu comportament a causa dels preus elevats. Això pot tenir efectes en cadena a tota l'economia.

Les empreses que anticipen un augment dels costos poden apujar preventivament els preus als consumidors. Els treballadors que esperen una inflació persistent demanaran augments salarials més forts per avançar-se a l'impacte dels preus.

Tot plegat pot convertir la inflació en una profecia autocomplerta, fent que les eines de política monetària de què disposa la Fed siguin menys efectives per frenar el creixement dels preus.

«Les expectatives d'inflació han d'estar ancorades perquè la política monetària afecti l'economia d'una manera eficaç i predictible», ha dit Gary Richardson, economista i antic historiador de la Fed. «Aquest ha de ser l'objectiu número u de qualsevol banc central».

En aquest punt, els responsables de la Fed observen de prop per veure si els consumidors responen a les pressions inflacionistes i com ho fan.

Durant un acte el mes passat, el president de la Fed de Minneapolis, Neel Kashkari, va dir que un líder sindical li havia comentat que la inflació era «pitjor» que una recessió per als seus afiliats.