TOUS reinventa la manera de descobrir joies amb Arty, el seu nou concepte de botigues

Moltes experiències de compra neixen de la curiositat. Pot impulsar-la una vitrina que desperta la nostra atenció i ens situa enfront d'una delicada peça que ens atrapa. Sense adonar-nos, un disseny impactant o l'interiorisme d'un establiment ens condueix cap a aquest objecte en el qual mai havíem pensat. En el món de la joieria, aquest plaer per descobrir arriba a ser, si cap, més especial. TOUS coneix molt bé aquest vincle emocional que es produeix amb les joies. La centenària signatura catalana, nascuda a Manresa en 1920, ha acompanyat a moltes generacions en els seus regals i celebracions. Avui continua fent-ho des dels més de 600 punts de venda amb què compte, repartits en més de 40 països, i que han transformat la forma en la qual un client accedeix a una joieria. Ara bé, perquè un comerç mantingui el seu èxit durant més d'un segle, és important saber evolucionar. Ho fan els articles que es venen, amb un catàleg que avui inclou bosses i tot tipus d'accessoris que es complementen amb les seves icòniques peces de joieria. I ho fan també els seus establiments, com demostra el naixement de Arty, un nou concepte la primera expressió del qual a Espanya hem pogut conèixer a la botiga de TOUS del carrer Maisonnave d'Alacant, una de les principals vies comercials de la localitat. Dissenyat al costat de l'estudi de Lázaro Rosa-Violán, el projecte pren referències de les galeries d'art i les antigues tradicions de l'ofici i proposa un espai en el qual les joies comparteixen protagonisme amb l'arquitectura i on tafanejar, #provar una peça o #detenir davant un detall formen part d'una mateixa experiència. “Arty és una manera de #acostar a l'univers de TOUS des de l'art i l'ofici”, ens explica Lázaro Rosa-Violán. “En un espai càlid, que convida a descobrir cada joia amb una altra mirada, amb la mirada de l'art”, continua. La frase resumeix bé l'esperit d'un projecte en el qual les peces estan a la vista de qualsevol visitant, perquè cadascun d'ells traci el seu propi recorregut. “És una espècie de caixa d'eines expositiva. Aquí tot ho tens a la vista. Fas un volt i ho veus tot. No has d'esperar que et treguin res, com ocorria en les joieries antigues”, apunta l'arquitecte. La joia adquireix una dimensió íntima, que es toca, que es prova, que es combina i que acaba formant part de la vida. Una experiència menys cerimoniosa i més lliure, en sintonia amb una manera accessible d'entendre l'elegància, interessada en la relació emocional que establim amb les peces. Per a donar forma a aquesta nova identitat espacial, l'estudi ha bussejat en el modernisme català i en la memòria dels antics tallers. Ens trobem amb detalls que ens traslladen a l'ofici del joier, amb sòls de sisal o mobles de roure que evoquen el mobiliari industrial, al costat de corbes àmplies que suavitzen l'arquitectura i unifiquen volums. Però les al·lusions no es queden aquí.