"La batalla principal és que no ens facin més males persones"

"Disputar el relat a l'extrema dreta". Aquest era el títol del debat que va organitzar dijous la Biennal de Pensament i l'Escola de Pensament de CRÍTIC, a l'antiga presó de La Model. Queda clar que el públic no és indiferent a tot el que envolta aquesta qüestió: aforament complet amb més de 200 persones i una trentena d'assistents –la majoria joves– que es van quedar fora. Com s'alimenta el relat de l'extrema dreta? Quins són els seus objectius? En què han fallat les esquerres i amb quines eines se'ls pot fer front? Aquestes van ser algunes de les qüestions d'un debat que es va fer curt. Una de les paraules que més va ressonar al llarg de la xerrada va ser empatia. "El projecte de l'extrema dreta té un interès gairebé obsessiu per derrocar l'empatia. En el moment que siguin capaços que celebrem les tortures contra immigrants a Ceuta, les càrregues policials als estudiants a Madrid o l'exhibició de crueltat de Trump, hauran guanyat. L'empatia és el nostre dic de contenció", va assegurar el periodista i investigador Miquel Ramos. L'investigador Youssef M. Ouled va emfasitzar que l'auge d'aquestes ideologies no és un fenomen aïllat, sinó que està íntimament vinculat al sistema capitalista i a l'ordenament jurídic: "La deshumanització que promou l'extrema dreta no és anecdòtica, forma part de l'ordenament jurídic. La llei d'estrangeria, per exemple, obliga persones a viure durant anys en la clandestinitat i la precarietat laboral. Això no és només un debat ideològic, hi ha una estructura que ho possibilita", va assegurar. La periodista Montse Santolino va destacar la capacitat d'organització internacional de la ultradreta, que fa anys que estudia com funciona l'hegemonia cultural. "Saben que la meitat de la població sent que la socialdemocràcia no els ha garantit drets ni igualtat, i utilitzen aquest ressentiment amplificant-lo. Diuen una part de veritat i moltes mentides", va afirmar la periodista, que va descriure com el control dels mitjans i de les xarxes socials acaben normalitzant la crueltat. "És molt fàcil arribar a milions de persones i fer creure que la seva és la majoria social. La gent es comença a moure i acabem normalitzant les bestieses fins que el nostre sentit comú canvia", va dir. En què ha fallat l'esquerra? Analitzant les febleses de l'esquerra, Ramos va remarcar que molts votants busquen "espais segurs" i respostes emocionals davant la incertesa. L'extrema dreta apel·la a la pertinença (l'orgull nacional, la religió o la masculinitat). Per disputar el relat, segons Ramos, l'esquerra ha de tornar a saber emocionar i reconnectar amb les vivències de la gent, i va recordar la mobilització col·lectiva al voltant del desnonament de Maricarmen Abascal. En aquest punt, Ouled va reivindicar que l'esquerra ha de posar el racisme en el centre del focus, mentre que Santolino va apel·lar directament a l'organització de base: "A les classes populars les pots il·lusionar i oferir-los esperança, però el que no pots fer és trair-les, i hi ha hagut moltes traïcions. El problema ha estat no reconèixer allò que no es podia fer. Moltes esquerres juguen a la mobilització puntual, però no a l'organització real, principalment perquè tenim una esquerra que s'ha classemitjanitzat.", va assegurar. Miquel Ramos va aprofundir en la seva anàlisi criticant la hipocresia institucional davant de tragèdies humanes com la de Ceuta: "El problema de Ceuta és que han arribat vius; si haguessin arribat morts, no hi hauria el mateix problema polític. L'esquerra tendeix a tractar el racisme com una qüestió de desviació moral i no com un problema estructural", va criticar. Per al periodista, un dels objectius prioritaris de la ultradreta és desactivar la capacitat humana d'empatitzar, convertint la crueltat en un valor actiu: "Han aconseguit que conceptes com la solidaritat o els drets humans es titllin de bonisme o dictadura progre. La maldat ara ven i és un actiu. La batalla principal és que no ens facin més males persones", va reiterar. Ramos va recordar que, tot i que les xarxes "són un pou d'odi" s'hi ha de ser present, però va valorar sobretot "mirar-se als ulls": "La millor xarxa social és el carrer, el centre cívic, les colles del poble, l'associació de famílies o les assemblees de veïns. Qualsevol espai on hi hagi comunicació humana. I deixem de posar el focus només en els joves fatxes: si els adults normalitzen aquests discursos, els joves els reben", va assegurar. Santolino va posar l'accent en les mancances educatives, en el paper dels mitjans i el seu finançament. Va criticar l'existència d'una classe periodística desconnectada de la realitat i va recordar el paper de moltes dones de barri i de classes populars que lideren i han liderat mobilitzacions i organitzacions.