L'actualitat del món, en català

Actualitat

El trencaclosques impossible de les extraescolars: quantes activitats són massa?

El trencaclosques impossible de les extraescolars: quantes activitats són massa?

Som a la porta d’una escola del Maresme. Un grup de famílies que esperen la sortida dels infants parlen de les dificultats per encaixar els horaris de les extraescolars. "És un trencaclosques impossible", es queixa la Sara. "Hi ha empreses que es contraprogramen, l’escola de música coincideix en horaris amb el club de futbol", diu l'Eduardo. A la conversa també n'hi ha que asseguren que hi ha extraescolars que exigeixen un mínim de tres dies a la setmana, fins i tot a infants de sis anys. "Ho fan perquè és una qüestió de negoci", opinen. Es tracta d’un tema de conversa típic dels finals i principis de curs. Per una banda, hi ha les dificultats per accedir a les extraescolars, sigui per qüestions logístiques o econòmiques, i, per l’altra, la voluntat de participar-hi dels infants i les famílies, que poden creure que amb l’educació reglada no n’hi ha prou. O a vegades, simplement, es tracta d’una qüestió de conciliació familiar. "L’escola acaba a dos quarts de cinc, i, quan no pots anar-los a buscar fins més tard i tampoc disposes d’un familiar o d’algú altre, cal apuntar-los a alguna cosa", diu la Rita, una altra de les mares. Precisament, Cet10, una empresa que té oferta d’activitats en algunes escoles perquè no calgui traslladar els infants, afirma que la necessitat d’extraescolars per conciliació familiar ha augmentat. D'aquest tema també en parla Arnau Palou, professor de sociologia de la Universitat de Vic especialitzat en extraescolars. Palou diu que comença a veure infants de preescolar inscrits a més d’una activitat. Com a expert, però, assenyala que no hi ha prou dades sobre la idoneïtat en l’etapa d’infantil, perquè "tots els estudis parlen de beneficis a partir dels sis anys". Anant fins i tot més enllà, la doctora en educació i psicologia i autora d’Educar en l’admiració (2013), Catherine L’Ecuyer, diu que "a l’etapa d’infantil no té sentit que els nens vagin a activitats extraescolars". De fet, considera que, per al seu bon desenvolupament, necessiten consolidar l'aferrament segur a través de la interacció humana amb el seu cuidador principal. : A l’etapa d’infantil no té sentit que els nens vagin a activitats extraescolars A l'altre plat de la balança, Maria Truñó, directora de la comunitat per promoure l’educació Aliança Educació 360, adverteix que quan els infants comencen l’institut les extraescolars cauen en picat. Tant ella com Palou coincideixen a dir que, en part, es deu a la sobrecàrrega acadèmica, però també creu que les extraescolars necessiten adaptar-se i engrescar més a partir d’elements com la participació, perquè si no els adolescents perden interès i cauen en ocis menys saludables. "Tot és cada cop més «Tastet, però no m'hi vinculo del tot»", diu Truñó. Beneficis i excessos El professor Palou assenyala que en matèria d’extraescolars "el pitjor és no fer-ne cap". Segons els estudis, aquestes activitats milloren habilitats socioemocionals com la comunicació.

Més actualitat