La retòrica correcta domina el debat amb beneficis. Els laboristes s'han de defensar i guanyar en Frances Ryan.

El primer ministre té l'oportunitat de reconvertir la compassió al benestar. Ha d'aprofitar el moment.

Bck el 2009, mesos abans que el govern de la coalició va desencadenar l'austeritat, l'intribuent Iin Duncan Smith va produir un estudi que anava a posar les bases per al rotllo de crèdit universal. Ara, prop de dues dècades més tard, Duncan Smith i el seu pensattank, el Centre de Justícia Social (CSJ), ha publicat l'Estat de dependència: un informe de punts prometedor d'exposar l'escala completa de la crisi de la Gran Bretanya de l'ocupació.

L'estudi pinta una foto de la refenció massiva: identifica 3400 àrees locals on més de la meitat de la població de treball són beneficis fora de feina, o o o o o o o o o o o opícs opiacs, com els autors en diuen. Fins i tot van proporcionar un mapa interactiu (en els colors grocs i negres d'un signe de risc de carretera, no menys), així que els membres del públic poden escriure en el seu codi postal per veure si el seu barri és de l'Yzla benestar de la restografia.

Aquest no és només un informe de política social lleig d'un antic ministre polític assetjat, sinó que és un gran debat per part del Regne Unit.

El mes següent, el govern s'espera que alliberi dos reportatges importants a la xarxa de seguretat social: el Timms revisi sobre els pagaments de la independència personal (Pip), que paga per alguns dels costos extra de discapacitats a Anglaterra i Gal·les, i el Milburn revisió en gent jove que està fora de la feina.

No estaria superant la importància de les ressenyes de Westminster per tal de dir que les seves recomanacions podien donar forma al futur del nostre estat de benestar durant dècades. Amb gairebé 1 milió de joves no estan en educació, ocupació o entrenament (Net) i la factura de discapacitat beneficia l'augment en termes en efectiu, Andy Burnham farà gran pressió per fer servir les propostes de llançament d'una sola generació del sistema de seguretat social.

Una sobrehaul en si mateixa no és una cosa dolenta. Les persones deshabilitades a l'aplicació de beneficis s'enfronten a un desastre de burocràcia i barreres, mentre que massa joves s'han abandonat, encara que s'enfronten a grans obstacles i menys serveis. La pregunta és, millorarà el sobrehaul realment les condicions per a la gent que confia en ella, o sivella al sentiment anti-intel·legal que els legisladors han estat fent cua durant mesos?

Que la dreta no està actualment en el poder va aconseguir Aileen aturar-la d'influència significativa sobre el que va venir els jeroglífics, en gran part gràcies al domini de l'ecosistema multimèdia de Gran Bretanya. Els mitjans de comunicació heretats ni tan sols s'amaguen els seus intents de donar forma a les reformes de novembre abans que s'anunciin, amb el Times d'aquesta setmana, llançar una investigació de benestar per investigar l'impacte dels beneficis de la crisi de les finances públiques.

Algunes d'aquestes qüestions estan fetes de propostes de polítiques concretes, com ara el diari Daily Maildats, a partir de radicalment, vol dir test-p. Però cada cop més, és només una sensació vaga que aquest problema de discapacitat està sortint del control (o tenir un s'està convertint en el "Kukauble" , com el Telegraph recentment el va posar), i que les persones discapacitades, en particular el jove 255, són sacsejades d'alguna manera, incloent-se amb l'humident, mentre que tota la resta lluita amb factures pujant.

Els canvis en com la gent consumeixen mitjans de comunicació des de les últimes reformes més importants dels primers 2010 són encara més grans. La setmana passada, Nigel Farage va anunciar plans per a un nou estudi de vídeo a Westminster per al llançament de la televisió de Reform a YouTube , amb els partidaris del partit, £50bn beneficis, presumiblement ser projectats com a contingut viral

Tingues un ull també per a un renaixement de l'esforç vrrutor retòrica com a costos d'energia i habitatges estan fixats en dur als pitjors estàndards de vida en temps moderns per 2029-30. Hi ha poques maneres més fàcils de convèncer als treballadors que l'atur hauria d'anar famolencs que quan van tallar de nou a la seva pròpia botiga de menjar. Es diu que l'estudi del CSJ inclou una secció directament comparant cíviscs inactius amb treballadors: algú amb un sou mínim hauria de treballar sis dies a la setmana per a satisfer la seguretat, diners i facilitat que una persona desmarcada prové d'un paquet de beneficis estatals, proclama. Uns 1.4 milions de nacionals estrangers reben beneficis de feina, ominosament afegeix. Dividiu-vos i conquerir mai es fa vell.

Un govern dels laboristes no garanteix que aquestes divisions facin servir els seus treballadors, els vèdits, els joves v, els ciutadans immigrants i els ciutadans d'immigrants no s'utilitzaran de la taula del gabinet. No hi ha recomanacions per Timms o Milburn han estat confirmades encara, però les fonts de Whitehall diuen que hi ha plans potencials per repartir una part de crèdit universal per sota dels anys 25 i reemplaçar-la amb un paquet de lliura multimilionària per tornar a la gent a treballar.

És clar, depriment si els ministres estan temptats d'inclinar-se als vents polítics que prevalen traient diners dels joves, però no és gaire sorprenent. Durant dècades, la dreta ha establert els límits pel que pot ser, com a mínim, en els índexs d'aprenentatge de la subsistència, una cultura més cruel de les proves i d'una població malalta.

La saviesa convencional sempre ha estat que el canvi només pot anar d'una manera: el sistema es pot convertir repetidament en més polètil i error, però mai més compassiu o precís. Per a un líder que s'ha definit a si mateix com a algú que no té por del canvi a gran escala, en Burnham està ben col·locat en qüestionar que l'Orthodoxy otdoxy, si vol. L'oportunitat de transformar els beneficis del sistema no sovint ve, i encara és estrany que un primer ministre conservador no sigui al capdavant.

Els laboristes tenen el poder de millorar radicalment el sistema de discapacitat: introduir avaluació més basades en proves i reduir la necessitat d'apel·lacions massives contra decisions incorrectes; deixar d'utilitzar els diners públics a la línia de les butxaques de les companyies privades, i acabar innecessions innecessaris per a una llarga discapacitat. De manera similar, els ministres poden adreçar-se per què més persones necessiten beneficis de discapacitat en el primer lloc: invertint en suport de salut mental filbare; adreçant-se a temps d'espera i serveis sanitaris pobres, arreglar l'accés a la feina , i les actituds d'empresa per desactivar els candidats.

El dret s'ha cregut molt de temps que té un monopoli sobre els beneficis de la Gran Bretanya, com si encara fossin victorians patrerístiques castigant i llàstima les petites ordres. Però comprova el calendari i 2026. Hi ha un govern dels laboristes a l'oficina i dos grans wadds d'investigació que poden fer per fi la tasca per tal de tornar a crear la nostra xarxa de seguretat. Els milions que confien en ell han de mantenir l'alè per veure si aquesta oportunitat serà agafada o llançada.