Iván Carrasco: "Cap entrenador li ha ensenyat a Lamine Yamal com ha de jugar"

Iván Carrasco és un d'aquests entrenadors espanyols que prometen donar molt a parlar en els pròxims anys. Amb un cognom més que lligat a la pilota i sent fill i nebot de exfutbolistas, als seus 38 anys es troba en un moment propici per a fer un gran salt. Va tenir a les seves ordres a cracks de l'actual Barça com Lamine Yamal, Pau Cubarsí o Marc Bernal en etapa cadet i també va arribar a dirigir a l'A el Ittihad de Benzema en un partit de Champions asiàtica. De tot això i de molt més va xerrar recentment amb Món Esportiu. Quin tipus d'entrenador és Iván Carrasco? Un entrenador que, per sobre de tot, mestressa el joc. I, sobre tendències, un d'equips propositius, que volen tenir la pilota i recuperar-lo alt. Hi ha entrenadors molt lligats a un estil de joc i uns altres més versàtils. En quin grup estaria? Els entrenadors hem de ser prou intel·ligents com per a adaptar-nos i entendre que el futbol és dels jugadors. Les seves característiques, marcaran el que tu puguis manifestar en un terreny de joc. Però l'ideal i el que m'agrada és ser dominador, haver la pilota i atacar més de defensar. Abans es parlava molt de 4-4-2, de 4-3-3, etc., però ara és tot molt més dinàmic. Considera que aquest dibuix tàctic inicial cada vegada té menys importància? Sí, és un punt de partida que al futbolista l'ajuda a #ordenar en el joc, però durant el propi joc els espais, les intencions i els rols marquen la dinàmica del joc. Dos anys va estar entrenant en la pedrera del Barça. Què es va emportar amb si? La gratitud de poder haver acompanyat a dues generacions meravelloses com les de 2006 i 2007 amb jugadors com Lamine Yamal, Pau Cubarsí, Héctor Fort, Marc Bernal, Xavi Espart, Marc Guiu, Guilli o Toni Fernández i molts més que ara mateix no estan en l'aparador però molt aviat ho estaran. Com era el Lamini Yamal cadet? A mi sempre m'agrada parlar del talent natural, perquè crec que és el que marca la diferència en el que fem en la vida. Tot el que és Lamini està fet per a jugar al futbol, té un talent diví. Era exageradament diferencial. En els partits, regatejava a tres rivals i ficava gol. En els entrenaments, feia el que volia amb els companys. Era un jugador molt avançat al seu temps. Què és el que més cridava l'atenció? La seva lectura del joc, la seva capacitat per a entendre-ho tot en molt poc temps. Sempre resolutiu i molt net en les seves accions tècniques. Ara ha guanyat físic i pot fer fins i tot més coses, però llavors ja era molt diferencial. Ell té el futbol al seu cap i entén el que toca a cada moment. Cap entrenador li ha ensenyat a Lamine com s'ha de jugar al futbol. Ell va néixer així, és tan senzill com això. Què ha de fer l'entrenador davant aquesta mena de jugadors? Existeix el risc de limitar-los si intervé massa? Si parlem de Lamine, ho fem d'una dimensió molt diferent a la dels altres.

Lamini és un geni, i als genis cal tractar-los com a tal, deixar-los tranquils i no molestar-los massa. Acompanyar-los, facilitar-los contextos favorables i poc més. Ja s'intuïa que podia arribar al que estem veient? S'intuïa el que podia arribar a ser, però no el temps en el qual l'ha fet. Es va menjar les etapes molt ràpid. Xavi va apostar per ell en el primer equip i el talent del jugador va fer que es quedés. Vostè va treballar també amb Pau Cubarsí i Marc Bernal. Què em compta d'ells? Jugadors top, d'un nivell molt alt. Pau Cubarsí, mentalment, estava molt avançat als seus companys. En la seva manera de parlar, molt comunicatiu i molt líder. I Marc Bernal ens va ajudar moltíssim. Venia jugant d'interior i amb nosaltres va començar jugant de ‘6’ i va créixer moltíssim en aquesta posició. Retrocedeix una mica la seva posició amb vostè? Honestament, l'any anterior, va jugar un torneig per necessitat com ‘6’, en el cadet B, i es va decidir que a l'any següent, amb nosaltres, ja jugués definitivament com ‘6’. I és curiós el que va passar, perquè el nostre ‘6’ era Xavi Espart i el que va succeir és que pensem que havíem de fer alguna cosa perquè Marc Bernal jugués com ‘6’ i Espart continués jugant molt. Pensem que ens podia encaixar com a lateral, va funcionar molt bé, i aquí s'ha quedat. El futbol a vegades té aquestes coses. Situacions així propicien que es redescobreixi a un futbolista. Totalment. Xavi Espart era ‘8’ i ‘6’ en l'estructura de tres migcampistes fins que en cadet A pansa a jugar de lateral. Què aprèn l'entrenador en treballar amb nois d'un talent tan excepcional? Aprens que el futbol és d'ells i que ells són creadors de conceptes, idees i coses noves. Això és el més meravellós, entendre que això li pertany als jugadors i nosaltres simplement hem de ser bons acompanyants per a facilitar-los que arribin a la seva millor versió. S'associa habitualment el terme de ‘jugar bé al futbol’ amb tenir la possessió i no sempre té per què ser així. Hi ha més maneres de jugar. Vostè què opina? Jo crec que jugar bé al futbol té molt a veure amb el que deia Marcelo Bielsa de generar molt i que et generin poc. I després està la capacitat per a haver encert i això té de veure amb el talent del jugador. Si tu, com a entrenador, aconsegueixes que els teus jugadors provoquin moltes coses en camp contrari i aconseguir que passin poques coses en la teva àrea...Això és jugar bé al futbol. Independentment que tinguis la pilota o no, encara que si la tens estaràs més a prop. No? Si la tenim, gaudirem més i ens ho passarem millor tots. Hi haurà menys estrès i cortisol i ho generaràs en el rival. Però els mitjans els triem en funció del que tenim a la nostra disposició. Quin és el següent pas en la seva carrera? Fluiré amb la vida i amb el que vagi arribant. Un ha d'estar obert al que vagi arribant i ho anirem veient. Existeix el perill que se li encaselli com a entrenador de pedrera?

Carles Martínez Novell, ara en el Leverkusen, també va estar en el cadet del Barça com jo. Depèn més de les oportunitats i que els directors esportius o presidents confiïn en tu com en el seu moment va confiar Ramón Planes en donar-me la possibilitat d'agafar el primer equip d'Al Ittihad. Es tracta que et donin l'oportunitat, fer-te valer i construir un camí. Li concedeixo un desig. A quin equip li agradaria arribar? A un de la Premier League. Si somiem amb alguna cosa, és amb això, però ens adaptarem al camí.