“Treballes per al #FBI?”: la fotògrafa que va retratar l'ànima d'un barri tensionado

Quan, en 1993, la fotògrafa holandesa Dana Lixenberg va posar per primera vegada els peus en el complex residencial Imperial Courts, el barri d'habitatges socials del sud de Los Angeles es trobava especialment tensionado pels disturbis racials d'un any abans per la mort de Rodney King, apalizado brutalment per quatre agents de la policia que li va donar l'alt mentre conduïa. Fins llavors, els pocs fotògrafs que s'atrevien a #endinsar als seus carrers únicament anaven és cerca d'aquestes imatges negatives i estereotipades amb les quals posar rostre a les comunitats afectades per la violència de les colles. Lixenberg era diferent. Es plantava amb una càmera de gran format sobre trípode, un mètode lent i deliberat que exigeix temps i connexió humana, perquè les persones que posaven davant el seu objectiu acabessin #imposar als mers arquetips. Dana Lixenberg va haver de lluitar contra la desconfiança inicial. Li preguntaven sovint si treballava per al #FBI però va acabar sent coneguda com “la dona de les fotos”, una més en un barri en el qual va acabar sent benvinguda. Una selecció d'aquests retrats, que formen part d'un projecte en el qual l'avui cèlebre fotògrafa porta dècades treballant, obre el recorregut de la gran exposició, American images , que li dedica el centre KBr de la Fundació Mapfre de Barcelona en col·laboració amb la Maison Européenne de la Photographie (fins al 17 de gener). Lixenberg va aconseguir entrar en el barri gràcies a l'ajuda de Tony Bogard, un líder de la comunitat que havia aconseguit un acord de pau entre bandes rivals. El seu mètode, que ella ha definit com un “ball lent”, consistia a passar temps amb els veïns i després #concentrar profundament en el que mirava “per a veure la persona i no el soroll”. Tornava dia rere dia, els ensenyava les fulles de contacte de la jornada anterior i els regalava les polaroids que realitzava a manera de proves. Després de concloure la sèrie inicial va tornar moltes vegades i amb el temps va ampliar el seu treball incorporant enregistraments, en les quals va registrar reunions familiars i moments compartits. “En els retrats, buscava punts de connexió, una humanitat comuna. Les imatges resultants, sensibles i compassives, capten moments d'intimitat i revelen el carisma i la dignitat dels models, lluny dels tòpics socials i les presumpcions morals”, assenyala Laurie Hurwitz, conservadora de la Maison Européene de la Photographie (MEP) i comissària de la mostra juntament amb el director adjunt i responsable del Museu de fotografia d'Amsterdam (FOAM), Marcel Feil. La mostra inclou també les més de 300 polaroid que Lixenberg va realitzar durant la preparació de retrats de famosos per a publicacions com Vibe , The New York Times Magazin i , Interview, i-D , The New Yorker, Newsweek i Rolling Stone . Entre ells, Ivana i Donald Trump, Iggy Pop, Prince, Philip Seymour Hoffman, Silvio Berlusconi, Toni Morrison, Louise Bourgeois, Kate Moss i els rapers Eminem i Tupac Shakur.

El retrat d'aquest últim, amb espai propi en la mostra, ha estat reproduït fins a la sacietat, des de cartells a tatuatges, desmentint l'arrogància i la fanfarroneria després de la qual solen #amagar els rapers. “Veiem a Tupac no com un rebel, sinó com un poeta, algú gairebé vulnerable, gairebé femení, en un moment de meditació”, ha observat Feil.