Els quijotes d'Espanya

Està renyit el càsting quijotil en l'esquerra. Tant que els productors del serial apuraran el termini que finalitza el divendres a les 00.00 hores per a fer-nos saber quin paper interpretarà cada actor en aquesta telenovel·la turca en la qual s'ha convertit el futur immediat de la constel·lació de sigles que viuen a l'esquerra del #PSOE. En el mercat d'apostes es dóna per cert que fins a la cua tot és toro. I que l'acord continua sent una mica més que possible. El paper de favorita, a aquestes hores, per a #calçar l'elm i empunyar la llança en el paper principal del Quixot és Irene Montero, mentre que Ada Colau quedaria relegada al paper de Sancho Panza. La tesi d'Iván Redondo, la que qualsevol possibilitat de l'esquerra de continuar respirant després del 29-N passa per #equipar amb un motor Podemos, va guanyar ahir sencers. Així cal interpretar el pas enrere de la exalcaldesa de Barcelona, que res més començar el dia el dimecres va dir estar disposada a renunciar a la denominació de “Front Ampli” i a cedir el lloc de candidata a la presidència del govern si les concessions servien perquè en la macedònia en forma de llista electoral estiguin totes les fruites de l'esquerra alternativa o extrema, segons qui la jutja. La lectura majoritària és que la competició entre Irene Montero i Ada Colau l'ha decantat en favor de la primera Gabriel Rufián. Perquè sabut és que un cavaller errant no pot ser-ho sense muntura. Així que haurà resultat de gran ajuda per a la podemita que el de Santa Coloma hagi acceptat ser la seva Rocinante. Clar que si finalment es tanca un nou acord i Podemos i el Front Ampli concorren junts a les eleccions està per veure com queda l'acord entre els morats i els republicans. Seria factible una integració dels Comuns en #ERC? O dels republicans en la suma Podem-Front Ampli? Com a casa de Junqueras no se sap amb certesa si mana ell o Gabriel Rufián, l'exercici d'endevinació resulta impossible. Sabem que l'objectiu de tot aquest galimaties és, superant les picabaralles i interessos personals de cada actor, optimitzar al màxim els resultats electorals pensant en el repartiment d'escons derivat de la Llei de Hondt. Però el problema, més enllà d'aquesta qüestió, és que aquesta producció quixotesca les hi ha de veure amb una altra d'argument similar però major pressupost, posada en escena hollywoodiense i un actor sense competència en el gènere com és el president del Govern. Perquè, una vegada s'aclareixen Podemos, Front Ampli i #ERC, tocarà explicar per a què concorren a les eleccions. Per a parar els peus a la dreta? Com Pedro Sánchez. Perquè VOX no posi els peus en el govern? Com Pedro Sánchez. Per a evitar que les suposades elits segrestin el govern? Com Pedro Sánchez. Per a evitar la temptació que es baixin els impostos? Com Pedro Sánchez. Per a continuar apostant per un creixement basat en la immigració? Com Pedro Sánchez. I així en bucle fins que s'esgoten les preguntes.