Isabel Allèn guanya el Premi Planeta amb la segona part de 'La casa dels esperits'

Al Premi Planeta ja no li n'hi ha prou amb el museu. La magna Sala Oval del MNAC se li ha quedat petita i en la seva 75a edició, presidida per les seves Majestats els Reis, s'ha mudat al Pavelló 1 de la Fira de Barcelona per a acollir la seva gala més multitudinària i donar un altre cop d'efecte amb la gran dama de les lletres hispanoamericanes, Isabel Allèn, que ha guanyat el milió d'euros del guardó amb la segona part de La casa dels esperits, el best seller que va publicar en 1982. Mentrestant, el jove filòleg i guionista Sergio Hernández ha resultat finalista, #emportar 200.000 euros per un llibre que especula amb un complot per a assassinar a Antonio Machado. En un altre any de rècord, Allèn s'ha imposat a 1.424 manuscrits, una xifra que marca una nova fita de participació. La seva novel·la es titula L'hora abans de l'alba i està protagonitzada per Alba, la néta de la saga familiar que desplegava a la casa dels esperits, un univers que també ha explorat en uns altres dels seus llibres, però en diferents èpoques. Ambientada en els durs anys de la dictadura xilena, la novel·la comença quan Alba, que ha estat empresonada i torturada, torna a la casa familiar... embarassada. Narrada en tercera persona però a vegades fent el salt a la primera, L'hora abans de l'alba s'alça com una veu contra l'opressió: la protagonista passa de ser una víctima tenallada per la por i el dolor a la cronista d'una època convulsa. Al llarg del llibre, Allèn reflexiona sobre el desig de venjança, tant individual com col·lectiu. Ho descriu com «un verí» que corroeix les entranyes, com la gelosia. I Alba lluitarà per trencar amb aquest cicle inexorable de violència. Planeta torna a donar la sorpresa editorial en apostar per una respectada autora supervendes, que ha escrit més de 30 llibres traduïts a més de 40 idiomes. I que ha venut la barbaritat de més de 77 milions d'exemplars a tot el món. Una escriptora que publicava el grup Penguin Random House i que ara passa a l'escuderia Planeta, sumant un nou reconeixement al seu ja dilatat palmarès, en el qual figura el Premi Nacional de Literatura de Xile o, més recent i pròxim, el Barcino de Literatura Històrica atorgat per l'Ajuntament de Barcelona. Per part seva, el valencià Sergio Hernández ha resultat finalista amb L'enyorança, un llibre que especula amb un intent d'assassinat del poeta Antonio Machado. Filòleg i guionista, Hernández ha publicat diverses novel·les gràfiques en el segell de Planeta Còmic (Backhome, Hysteria o l'adaptació de Soy Llegenda), un llibre de relats i la novel·la La lletra ferida. "El meu pare ha estat llibreter durant molts anys i sé de primera mà el que significa aquest premi, he crescut amb ell", ha reconegut un emocionat Hernández, que amb L'enyorança fa un salt d'escala i projecció. Però, sens dubte, la gran protagonista de la nit ha estat Allèn, als seus esplèndids 84 anys.

L'aniversari «Fa dos anys estàvem també a Barcelona pel 75è aniversari del grup Planeta, que ha contribuït de manera decisiva a enriquir el nostre panorama cultural i a donar-li projecció internacional», així ha donat la benvinguda a la gala el rei Felip VI, amb unes paraules en català. El monarca va destacar la "solidesa i l'arrelament" del premi en el seu discurs, davant una nodrida representació del món cultural, empresarial i polític, amb la presència del ministre Ernest Urtasun, el president Salvador Illa, l'alcalde Jaume Collboni o el president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido. El Planeta continua sent el guardó millor dotat del món, per sobre del Nobel, encara que enguany li ha sortit la competència de l'AENA de Narrativa, que ha irromput en el panorama literari amb un supercheque a una obra ja publicada, en comptes d'inèdita. No obstant això, el Planeta és una tradició consolidada en el calendari: se celebra cada 15 d'octubre en homenatge a l'onomàstica de María Teresa Bosch, esposa de l'editor José Manuel Lara, que va fundar el premi en un llunyà 1952 per a promocionar als escriptors espanyols. «Hi ha molt a celebrar! 75 anys d'història són molts. El premi va néixer amb una doble vocació: donar la màxima difusió en un moment en què els llibres es veien poc i ajudar al fet que els autors poguessin #dedicar a escriure i viure de la literatura», ha ressaltat José Creuheras, president del grup Planeta i la corporació Atresmedia. Al llarg d'aquests 75 anys, el Planeta ha venut 47 milions de llibres, la qual cosa suposa una impressionant mitjana de prop de 625.000 volums per edició: pràcticament en cada llar espanyola hi ha un Planeta en la prestatgeria. I l'efecte Allèn, multiplicat pel reclam de la segona part de La casa dels esperits, encara pot portar més lluny aquestes xifres. En aquesta gala d'aniversari, l'editorial ha volgut repassar l'extensa història d'un premi que han guanyat il·lustres autors com Ana María Matute («era una bomba i que li ho donessin a una dona molt més», recordava en un emotiu vídeo l'escriptora, la primera dona a rebre'l en 1954), però també Terenci Moix, Manuel Vázquez Montalbán, Jorge Semprún... Curiosament, els dos autors que també acabarien amb un Nobel van guanyar el Planeta de manera consecutiva: Mario Vargas Llosa en 1993 (l'Acadèmia Sueca li premiaria en 2010) i Camilo José Cela en 1994, quan ja feia cinc anys que tenia el Nobel i encara avui continua sent l'últim espanyol a rebre'l. Una altra particularitat del Planeta és que molts dels escriptors que ho han guanyat acaben tornant com a membres del jurat: enguany s'han estrenat Paloma Sánchez Garnica i Javier Sierra, que s'uneixen a l'equip format per Carmen Posadas, Luz Gabás, Pere Gimferrer, Eva Giner i la directora editorial de Planeta, Belén López.

Com a portaveu, Luz Gabás ha plantejat una conclusió extreta dels manuscristos d'aquesta edició de rècord, una altra més: «Ja que la literatura no fa més que #inspirar en la vida en quins temps vivim si en totes les novel·les finalistes s'incideix en el desig de trobar la pau i en la necessitat de sanació?». La resposta, sempre en els llibres.