En 1945 la bomba nuclear es va fer realitat: tot seguit imaginem els projectes atòmics més bojos possibles

En els anys cinquanta semblava que la humanitat estava a les portes d'una nova revolució industrial. L'energia atòmica anava a deixar enrere el carbó, el petroli i el vapor que heretem de la primera. No tot era de color de rosa, clar, però la innocència de l'època, i el poc que se sabia llavors dels perills de la radiació, ens va deixar alguns projectes tan ambiciosos com absurds. Cap va passar de prototip.

Avui l'energia nuclear produeix electricitat a tot el món i mou submarins, portaavions i trencaglaç. En aquella època, no obstant això, es va arribar a pensar que l'àtom podia moure'l absolutament tot.

El principi és senzill. Quan el nucli d'un àtom pesat, com l'urani o el plutoni, es divideix, allibera una enorme quantitat d'energia en forma de radiació i de calor. Si aquesta reacció en cadena es descontrola, tenim una bomba. Si es modera, tenim un reactor que escalfa aigua fins a convertir-la en vapor i mou una turbina, com en qualsevol central nuclear. Amb aquesta idea al cap, enginyers de cotxes, avions i naus espacials es van posar a somiar.

En 1958 Ford va presentar el Nucleon , un cotxe concepte propulsat per un petit reactor col·locat entre les rodes posteriors. El reactor generaria vapor per a moure unes turbines, i la cabina anava molt avançada per a allunyar als ocupants del nucli. La marca somiava amb estacions de servei en les quals es canviaria el nucli cada 8.000 quilòmetres , com qui canvia un filtre.