Laia Moliné qüestiona les dinàmiques polítiques: «Em costa trobar arguments per rebatre la desconfiança ciutadana»
Subtítulo: La consellera socialdemòcrata reclama, en un escrit, més autocrítica i alerta que «la confiança no és un dret que adquirim quan som elegits»
«A vegades, jo, tampoc confiaria en la política» . Amb aquesta afirmació, la consellera general del grup parlamentari Socialdemòcrata, Laia Moliné , ha compartit a les xarxes socials una reflexió sobre la desconfiança ciutadana envers la classe política, així com de les contradiccions que, sota el seu parer, es produeixen en l’exercici dels càrrecs públics i la necessitat d’autocrítica entre els representants institucionals. «Hi ha una frase que sento sovint: “Jo ja no crec en els polítics”. I he de reconèixer que, cada vegada que l’escolto, em costa més trobar arguments per rebatre-la» , ha exposat, tot precisant que «no perquè hagi deixat de creure en la política. Al contrari. Hi continuo creient profundament. Però una cosa és creure en la política com a eina per transformar la societat i una altra, molt diferent, és justificar tot allò que es fa en nom seu ».
«He vist com debats importants acaben convertits en una competició per veure qui s’emporta el titular. Com una proposta es pot valorar de manera diferent segons qui la presenti. Com de vegades pesa més la necessitat de marcar distàncies amb l’adversari que no pas la possibilitat d’arribar a un acord que beneficiï el país» , ha afegit la parlamentària, qui també ha qüestionat la facilitat amb què es poden exigir explicacions als altres mentre es justifiquen les contradiccions pròpies, una situació que ha vinculat a les dinàmiques internes de la política. En aquest sentit, ha volgut deixar clar que «no parlo d’un partit concret. Ni tan sols d’una manera determinada d’entendre la política. Parlo de dinàmiques que poden aparèixer a qualsevol espai polític i davant les quals ningú no hauria de considerar-se immune ».
«He vist debats que acaben convertits en una competició […] Pesa més la necessitat de marcar distàncies amb l’adversari que no pas la possibilitat d’arribar a un acord que beneficiï el país» – Laia Moliné
Així, la consellera general ha recordat que va decidir entrar en política convençuda que era possible actuar «amb més transparència, més coherència, més capacitat d’escoltar i, sobretot, amb la voluntat de posar l’interès general per davant de qualsevol altre» . Una convicció que assegura mantenir, malgrat haver conegut de prop determinades pràctiques que considera allunyades de la ciutadania. «La política també té una capacitat sorprenent per normalitzar allò que, vist des de fora, ens semblaria inacceptable. Allò que abans criticàvem, un dia ho acabem entenent. Després, justificant. I, si no vigilem, finalment reproduint» , ha escrit, indicant que «potser aquest és un dels riscos més grans de dedicar-se a la política: acostumar-se a coses a les quals no ens hauríem d’acostumar mai».
Moliné ha anat més enllà, afirmant que «hi ha persones que treballen cada dia i no arriben a final de mes.
