Un Barça 10 sorprèn a Europa per la seva genialitat

En els passadissos del majestuós Hotel Raffles d'Istanbul els jugadors del Barça es van aixecar aquest dimecres en un núvol. En la retina la victòria contundent davant el Galatasaray i en les oïdes una pluja d'elogis. Merescuts. Perquè aquest Barça d'inici de temporada està sent un equip deu que porta aquest nombre de triomfs consecutius i que arrasa allà per on passa. Estan espantant pel seu futbol, per la seva convicció i per la seva eficàcia. “Lamini, enguany triplet?”, li va preguntar en castellà Thierry Henry des del plató de la #CBS. “Sempre, som el Barça, el millor equip del món”, no va escórrer l'embalum Yamal, el geni que va fregar el llum en l'Ali Sami Ien per a liderar les meravelloses prestacions barcelonistes. La seva manera de resoldre en la segona meitat va generar sorpresa i admiració. “En veure el que va fer em vaig recordar de Messi. No perquè Lamina sigui Messi. Messi és Messi. Però sí per la manera d'agafar un partit per les solapes i fer-lo seu”, va enaltir Zlatan Ibrahimovic. Reduir-ho gairebé tot a Lamine seria deixar la radiografia del moment incompleta. Perquè el Barça funciona com a conjunt com una orquestra celestial. van marxar Lewandowski, Ferran i Rashford, no va arribar cap nou estratosfèric, i el conjunt de Flic suma 43 gols en deu partits, a 4,3 per funció. Es va quedar sense un Raphinha sideral per lesió amb el Brasil i ha ficat sense ell set punts en els dues últimes trobades. li cauen els gols i sublima el seu joc. Un estil que no ha perdut tambor però que ha guanyat en violí. Amb Rodri #afegir a Pedri el Barcelona ha guanyat en control, en gestió del tempo i en possessió no sols per a atacar sinó també per a #defensar amb la pilota. El madrileny va ser el futbolista que més passades va connectar a Istanbul, un total de 116 i solament va errar tres. Sempre amb senzillesa. En els rotlles entre jugadors en l'entreacte el migcampista va prendre la paraula. No és capità perquè acaba d'arribar però com si lluís el braçalet. És un líder d'un vestuari autoexigente. “Encara hem de millorar, no pot ser que en la primera contra que ens van fer ens marqués el Galatasaray. Havíem d'haver començat atacant amb més calma. Atacar més lent. No precipitar-nos”, va dir l'ex del City. El Barça només ha encaixat nou gols en els deu partits però és cert que segueix sense deixar la porteria a zero a Europa i ja van disset vegades consecutives encaixant en la Champions. Si ho aconsegueix al Parc els Prínceps encara tindrà més mèrit. Sempre hi ha un repte per aconseguir, un partit per guanyar, una ratxa per trencar, com la que diu que Olmo acumula 23 trobades sense cridar gol. Els nous es contagien dels que ja estaven, els joves han acumulat experiència sense perdre entusiasme i el futbol del Barça és un punxó que t'embolica, t'atreu i et desmunta. Gordon ja ha trobat porteria, Adeyemi la freqüenta quan sali amb el partit llançat, Cancel·lo és un lateral davanter i l'impagable Fermín llueix com un dels millors socis de Lamine.