Sense València no hi ha Moncloa

Sense guanyar a la Comunitat Valenciana és molt més difícil arribar a la Moncloa. No ho dic jo, sinó Iván Redondo, convertit ja en un outsider de la demoscopia, amb un exercici de prospectiva que qüestiona bona part de les enquestes publicades sobre el 29-N. L'excap de gabinet de Pedro Sánchez i consultor polític, a més de columnista de La Vanguardia, sol utilitzar una altra frase: “Qui gana a la Comunitat Valenciana té peu i mig en la Moncloa”. Més enllà de la precisió de totes dues afirmacions, que subratllen la importància dels territoris on es reparteixen molts diputats, hi ha una paradoxa difícil d'explicar: una comunitat decisiva per a guanyar les eleccions generals a penes compte quan els partits fixen les seves prioritats polítiques a escala nacional. El #PP i el #PSOE semblen poc interessats en el que succeeix en aquesta la nostra regió. Juan Ramón Gil recordava dissabte passat amb encert el menyspreu de les direccions nacionals de totes dues formacions al 9 d'Octubre, dia de la Comunitat Valenciana. No va acudir cap alt dirigent del #PP, just quan més necessita Pérez Llorca un gest de suport de Gènova. El que va tornar a deslligar elucubracions sobre els plans d'Alberto Núñez Feijóo per al president valencià. Per part del Govern, la presència es va limitar als ministres valencians, Diana Morant i Arcadi España, que tampoc van acudir a la processó cívica. Però no es tracta només de gestos. El #PSOE situa en les llistes al Congrés a Madrid a algunes de les seves principals figures valencianes, com Espanya, Rebeca Torró o Pilar Bernabé, sense acarar l'opinió de la direcció provincial ni escoltar prèviament les propostes de les assemblees locals del partit, menystenint així als seus òrgans territorials i a la militància. Mentrestant, el #PP segueix sense confirmar a Pérez Llorca com a candidat autonòmic i es prepara per a una campanya electoral a cara de gos. Més greu és el balanç polític. La Comunitat Valenciana segueix sense resoldre algunes de les seves principals reivindicacions: el finançament autonòmic, sobre la qual el Govern no ha ofert una solució i de la qual desconeixem què proposa el #PP; la quitació del deute històric; la millora de la Rodalia —això dels trens usats de Madrid dóna per a un relat de l'absurd—; el túnel passant de València, clau per al corredor mediterrani, i el Dret Civil Valencià. Per a molts d'aquests assumptes, a més, sembla que caldrà tornar a començar en la nova legislatura. I esperem que una altra dana no torni a deixar al descobert les manques de les administracions a l'hora d'executar les obres hidràuliques necessàries, dos anys després d'una catàstrofe que va causar 233 morts. Sense un bon resultat a València, Alacant i Castelló és complicat conquistar la presidència del Govern d'Espanya. Però no tinguin cap dubte que, malgrat els dèficits assenyalats, els valencians acudiran en massa a les urnes.