Sense crits ni càstigs: com ensenyar a tolerar la frustració

Plorar desconsoladament quan es perd, ser incapaç d’esperar que acabin els anuncis o cridar perquè no li deixen sortir amb la colla són situacions que evidencien certa dificultat per gestionar la frustració. “La frustració és una habilitat que s’ha d’entrenar dia a dia, perquè ens l’anem trobant al llarg de tota la vida”, assegura la coach educativa, Mar Milán. Actualment, la tecnologia propicia que la immediatesa sigui viable davant de qualsevol situació. A un sol clic podem comprar, comunicar-nos amb qualsevol persona independentment d’on estigui o accedir a coneixement i entreteniment. Una realitat que no ajuda a exercitar la paciència, un element imprescindible per poder gestionar la frustració. Milán explica que sovint els pares prefereixen evitar veure plorar els fills, però “aquesta necessitat és contraproduent per a la seva educació; la frustració s’ha de treballar per conviure-hi el millor possible”. Malgrat que els adults prefereixin que no pateixin i ho facin amb bona intenció, no poden salvar els mobles als fills. És important que aprenguin a desenvolupar tolerància a la frustració i treballin la seva resiliència, “si no estem contribuint que siguin adults que no saben afrontar la frustració. La vida no els canviarà les regles de joc perquè acabin guanyant”, recorda. Per tant, han d’entendre i aprendre que no sempre es guanya i que, a vegades, les coses no van com un voldria. Què podem fer dels dos als cinc anys En aquesta etapa no es tracta tant de donar-los eines com d’acompanyar-los, fer-los entendre que és normal que se sentin sobrepassats, s’enrabiïn i no siguin capaços de controlar-se quan perden. “És imprescindible que validem la seva emoció, que s’adonin que entenem que estan enfadats, tristos o rabiosos. Normalitzem, validem i expliquem-los que no sempre guanyem. També val la pena separar el fet de guanyar o perdre de la seva vàlua personal”, apunta Milán. I recorda que malgrat que sembli que el que els diem no serveix per a res, aquests missatges van calant. La franja del cinc als vuit Aquí la canalla comença a entendre les regles i resulta més fàcil poder-los ajudar. És possible que associïn el fet de perdre o guanyar a ser dolents o bons, per tant, caldrà insistir en separar la seva identitat de les derrotes i les victòries, perquè no afecti la seva autoestima. “Hem de fer-los veure que a vegades guanyem a vegades perdem. També hem d’escoltar-los per saber què significa per a ells perdre, que no creguin que no serveixen o que sempre fallen”, recomana. L’adolescència A partir dels onze anys no els importa si guanyen o perden, sinó com els situa això respecte als seus iguals, perquè la seva imatge guanya pes durant l’adolescència i es comparen amb la resta. “Especialment en aquest període convé fer-los preguntes per saber com se senten”, proposa Milán.