La ruta circular per a gaudir dels colors de la tardor en un dels Parcs Naturals més espectaculars d'Aragó

La sendera #S-1 recorre uns 7,5 quilòmetres per la fageda de Peña Roya i passa al costat d'antigues construccions i zones de bosc humit

La vila aragonesa que és Bé d'Interès Cultural i el castell medieval del qual s'eleva com un navili de pedra sobre l'horitzó

A la tardor, els boscos van canviant d'aspecte a mesura que avancen les setmanes. Les fulles perden a poc a poc el seu color verd i apareixen tons grocs, taronges i vermellosos abans de caure de les branques. Aquest procés pot #apreciar tant en les copes dels arbres com en les senderes, on part del fullatge acaba #acumular. El canvi depèn de les condicions meteorològiques i no es produeix al mateix temps en tots els exemplars, per la qual cosa un mateix bosc pot mostrar colors diferents durant una mateixa jornada.

A Aragó, algunes rutes de muntanya permeten observar aquesta transformació sense necessitat de pujar fins als cims. En les zones on la humitat afavoreix el creixement de fajos, les senderes travessen masses forestals en les quals conviuen diferents espècies. Aquestes excursions també permeten conèixer la relació que durant anys van mantenir les poblacions pròximes amb la muntanya, del qual obtenien recursos com a fusta o carbó. Alguns d'aquells usos han deixat restes que encara poden #trobar durant el passeig.

Un d'aquests llocs es troba a l'entorn del Moncayo, prop de Tarassona, a la província de Saragossa. La fageda de Peña Roya compta amb una ruta circular que permet #endinsar entre els arbres, observar els canvis propis de la tardor i passar per un paratge on es conserven antigues construccions. El traçat combina senderes senyalitzades i pistes forestals i permet conèixer aquesta part de la muntanya sense afrontar la pujada fins a les cotes més altes.

Com és la ruta circular per la fageda de Peña Roya

El recorregut, identificat com a sendera #S-1, té aproximadament 7,5 quilòmetres. Pot #completar en unes dues hores i mitja, encara que la durada dependrà del ritme i de les parades que es facin durant la marxa. Acumula 280 metres de pujada i d'altres de baixada, un desnivell que convé tenir en compte encara que no es tracti d'una ruta d'alta muntanya. Tant l'inici com el final es troben en l'aparcament situat al costat de la Font de Sagristà.

Des d'aquest punt es pren el camí que ascendeix en direcció al santuari de la Verge del Moncayo. Més endavant s'arriba a una pista tancada al trànsit, on hi ha un altre aparcament auxiliar. A partir d'aquí, la marxa continua per una via forestal que travessa la fageda. La sendera compta amb senyalització, incloses marques sobre alguns arbres, que ajuden a #orientar en els encreuaments. Durant la pujada , la ruta s'aproxima diverses vegades a les corbes de la carretera i la creua en diferents punts abans de tornar a #internar en el bosc.

A mesura que s'avança apareixen hagis de diferents grandàries al costat de grèvols, serbales, brucs i diferents plantes herbàcies. La densitat de les copes condiciona la quantitat de llum que arriba al sòl i fa que la vegetació canviï d'uns trams a uns altres. A la tardor, les fulles dels fajos adquireixen diferents tonalitats mentre altres espècies mantenen el verd. El fullatge caigut transforma a més l'aspecte dels sectors més tancats i cobreix part del sòl de la sendera.

La fageda conserva també senyals d'antics aprofitaments. Durant anys va proporcionar fusta per a llenya i per a l'elaboració de carbó, dues activitats habituals en aquestes muntanyes. Aquests usos formen part de la història del lloc i ajuden a entendre la relació que van mantenir durant generacions les poblacions pròximes amb els recursos del bosc.

La marxa continua pels vessants fins a #acostar de nou a la pista que puja cap al santuari. En aquest punt cal seguir en sentit descendent fins a aconseguir el prat de Saint Lucia. Allí es conserven les ruïnes d'una ermita i un antic pou de neu, dues dels principals punts d'interès del circuit una vegada fora de la part més tancada de la fageda. Des del prat, el camí de retorn torna a estar senyalitzat i condueix de nou fins a la Font de Sagristà.

En diferents punts apareixen referències com Hagi Seca i el barranc de Castella. També existeixen creus amb altres recorreguts, entre ells el GR 90.1 i la sendera del Barranc de l'Api. Per a completar la volta de Peña Roya convé seguir els senyals corresponents al #S-1 i parar esment on coincideixen diverses pistes. També és recomanable portar calçat adequat i consultar la previsió meteorològica abans de començar.

El Parc Natural del Moncayo, a la província de Saragossa

El Parc Natural del Moncayo ocupa unes 11.144 hectàrees repartides entre nou municipis: Tarassona, Sant Martí de la Verge del Moncayo, Lituénigo, Litago, Trasmoz, Añón de Moncayo, Talamantes, Calcena i Purujosa. Els sis primers pertanyen a la comarca de Tarassona i el Moncayo; Talamantes, a la del Camp de Borja; i Calcena i Purujosa, a la de l'Aranda. El seu punt més alt és el pic de San Miguel, amb 2.315 metres, que constitueix a més la màxima elevació del Sistema Ibèric.

L'altura i l'orientació fan que l'aspecte del parc canviï d'unes zones a unes altres. En la vessant nord, on es troba Peña Roya, apareixen boscos afavorits per unes condicions més humides, mentre que en altres sectors predominen espècies pròpies d'ambients mediterranis. Aquesta varietat explica que una ruta com la del #S-1 permeti recórrer una fageda sense necessitat d'aconseguir les zones més elevades del Moncayo.