La Massana estudiarà renunciar al mirador de l'Alt de la Capa segons les al·legacions
La cònsol major de la Massana, Eva Sansa, no descarta anul·lar o canviar d'ubicació el mirador de l'Alt de la Capa. Les decisions es prendran un cop s'avaluïn les al·legacions, que es tancaran el 14 de novembre.
La minoria d'Amb Seny defensa que una eventual alternativa turística hauria de ser més accessible, preferiblement situada "dins el poble d'Arinsal"
El Comú de la Massana no descarta reconsiderar el projecte del mirador de l’Alt de la Capa, inclosa la possibilitat de renunciar-hi o modificar-ne l’emplaçament, en funció del resultat de les al·legacions presentades durant el període d’informació pública, el qual finalitzarà el 14 de novembre . Així ho ha traslladat aquest divendres la cònsol major, Eva Sansa, durant una sessió del Consell de Comú marcada per les cinc preguntes formulades pels consellers de la minoria d’Amb Seny, Guillem Forné i Laura Bragança, i per la mobilització d’unes 300 persones que ahir al vespre van protestar contra la iniciativa. Tot i defensar el potencial turístic del mirador, Sansa ha insistit que «els possibles canvis vindran derivats d’aquesta fonamentació i justificació dels informes i les al·legacions» i que, un cop examinades, «es prendran les decisions» que pertoquin.
La cònsol ha iniciat el debat amb una referència expressa a la protesta ciutadana, assegurant que la corporació respecta les opinions contràries i que està disposada a escoltar-les. «Prenem nota del seu descontentament, evidentment, i els demanem un diàleg constructiu perquè pensem que aquesta és la base per solucionar qualsevol tipus de conflicte», ha manifestat. Tanmateix, ha reiterat que la majoria continua convençuda que es tracta d’un bon projecte turístic per a la parròquia . Posteriorment, davant la premsa, ha insistit que «és molt precipitat» pronunciar-se ara sobre el futur de la iniciativa i que no prendrà cap decisió abans de completar l’anàlisi de les al·legacions.
«Prenem nota del seu descontentament [població], evidentment, i els demanem un diàleg constructiu perquè pensem que aquesta és la base per solucionar qualsevol tipus de conflicte» – Eva Sansa
Un dels principals punts de fricció ha estat l’adjudicació de les obres per 892.148,54 euros abans de completar l’avaluació ambiental . En aquest punt, la minoria ha qüestionat si aquest compromís podia condicionar una eventual renúncia, però Sansa ha assegurat que el desistiment no comportaria cap penalització contractual . «Nosaltres ja hem estat en contacte amb tant l’empresa constructora [Locubsa] com Desplom, que són els que aquí s’hi va adjudicar l’obra, i no tindria cap cost», ha afirmat, tot precisant que sí que s’haurien d’assumir les despeses ja generades pels treballs arquitectònics. A més, ha aclarit que si l’informe definitiu de Medi Ambient és negatiu, «evidentment que l’adjudicació s’ha d’anul·lar» o, almenys, canviar el projecte de lloc . En declaracions posteriors, ha justificat haver avançat l’adjudicació per evitar possibles increments del preu dels materials i ha admès que no esperaven una oposició ciutadana d’aquesta magnitud.
La sessió també ha deixat una picabaralla entre Sansa i Forné sobre el coneixement de l’emplaçament definitiu. Així, el conseller ha reiterat que la minoria havia donat suport a la idea inicial d’un mirador, però no a la seva construcció a l’Alt de la Capa, una ubicació de la qual assegura que es va assabentar per la premsa . La cònsol, però, li ha retret que l’emplaçament ja constava en les actes de la Junta de Govern del juliol: «Que em digui que no sabia l’emplaçament quan a les actes de Junta de Govern hi era denota que no se les ha llegit. No és el meu problema que no ho hagi fet». Doncs, el conseller d’Amb Seny ha recordat que ell i Bragança havien sol·licitat canviar la data d’aquella sessió i que la petició havia estat denegada. «Haver-la llegit a l’acta o haver-la llegit a la premsa no modifica el resultat. No hi hem estat a favor des del moment en el qual ens n’hem assabentat», ha replicat.
Amb Seny reclama conèixer el pla de negoci que justifica la inversió i les previsions d’ingressos, despeses i retorn per a la parròquia
Lluny de donar per tancada la controvèrsia, Forné ha defensat que la renúncia definitiva també s’ha de posar sobre la taula, més enllà d’estudiar altres ubicacions. En relació, en la compareixença posterior ha qualificat d'»absurd mecanisme per intentar desacreditar les nostres motivacions» els retrets de la cònsol sobre quan van conèixer l’emplaçament i ha considerat que havien desviat el debat de les qüestions de fons. Per la seva banda, Bragança ha valorat positivament la mobilització ciutadana i ha defensat que una eventual alternativa turística hauria de ser més accessible, preferiblement situada «dins el poble d’Arinsal» i no al cim de la muntanya.
Les garanties tècniques i ambientals també han centrat les preguntes de la minoria. Davant els dubtes sobre la fonamentació i l’encaix urbanístic, Sansa ha afirmat que la corporació disposa d’un estudi geològic i geotècnic del 16 d’abril del 2026 i d’un informe favorable del Ministeri de Territori i Urbanisme del 4 de maig . Pel que fa als tres espais de presumpció paleontològica identificats a la zona, ha negat que hi hagi contradiccions documentals i ha explicat que es preveu delimitar els espais sensibles amb la participació de tècnics de Patrimoni Cultural. Amb tot, també ha apuntat la possibilitat de crear una ruta interpretativa dels fòssils al camí d’accés.
Finalment, la viabilitat econòmica del mirador ha tornat a quedar sota escrutini. Bragança i Forné han reclamat conèixer el pla de negoci que justifica la inversió i les previsions d’ingressos, despeses i retorn per a la parròquia. En la rèplica, la cònsol major massanenca ha assegurat que el document existeix, que s’han actualitzat les xifres i que es facilitarà als consellers, però ha deixat en suspens la seva publicació íntegra perquè inclou informació interna i alternatives d’explotació . Així, ha defensat que el projecte respon a una demanda del sector hoteler de disposar d’un nou atractiu turístic, mentre que la minoria ha qüestionat que una inversió d’aquest tipus hagi de recaure en el comú en lloc de l’empresa concessionària de l’estació. «No és el mirador que salvarà l’estació», ha advertit Bragança.
Unes 300 persones es mobilitzen en contra del mirador entre clams de «comú, escolta, el poble es revolta»
La entrada El comú no tanca la porta a renunciar al mirador en funció de les al·legacions, les quals clouen el pròxim 14 de novembre se publicó primero en El Periòdic d'Andorra .
