La Magrana fa 50 anys. Quin record en guardeu?
Fa cinquanta anys, època de canvi, de revolta, de futur, compromís i efervescència política i cultural, acabat de morir el dictador, van néixer projectes que van contribuir a la represa democràtica a Catalunya i en català i que marcarien en els seus àmbits la qualitat del país a venir. Tres exemples importants: la fundació del diari Avui, la creació del Teatre Lliure i l’arrencada d’Edicions de la Magrana.
Edicions de la Magrana va néixer en l’òrbita del PSAN i la van fundar Jaume Fuster, Jordi Moners, Francesc Vidal i Carles-Jordi Guardiola , que en va ser el director i responsable editorial. Després d’uns primers anys, pocs, centrats en l’edició de llibres polítics, el segell es va començar a estructurar en col·leccions: les Ales Esteses de ficció per a adults, l’Esparver de literatura juvenil i la Negra de novel·la negra, entre més. I va tenir en Jesús Moncada l’autor de referència d’aquelles dues primeres dècades, acompanyat de noms ja desapareguts com Isabel-Clara Simó i Maria Antònia Oliver .
Carles-Jordi Guardiola va ser al capdavant de la Magrana fins el 2000, que va vendre a RBA i que, al seu torn, va incorporar com a segell català del grup, amb Anik Lapoint de directora literària i Isabel Obiols d’editora. Anys després, quan Obiols se’n va anar, hi va entrar Jordi Rourera. Tanmateix, l’interès del propietari de RBA , Ricardo Rodrigo, es va anar refredant i el segell es va anar aturant i va viure en letargia durant anys, quatre de completament inactius, fins que el grup Penguin Random House el va adquirir el 2022 i el va incorporar a la divisió de llibres en català, juntament amb Rosa dels Vents i la Campana , amb Joan Riambau com a director literari de tots tres segells.
Hem demanat a alguns escriptors que han publicat a la Magrana durant aquestes cinc dècades que ens expliquin amb brevetat algun record que en guardin i una fotografia, si la conserven.
Pep Albanell:
“Quan va aparèixer, em sentia tan pròxim al posicionament literari i polític de la Magrana que els vaig cedir els drets de publicació d’un parell de títols meus en canvi d’unes poques accions. I no vaig ser l’únic autor que en va ser accionista. A més, hi vaig acabar treballant. Recordo aquell pavelló del jardí de la casa particular d’en Carles-Jordi Guardiola, que era l’oficina de l’editorial, amb nostàlgia: era ple d’esperança i creia en el projecte cultural que l’editorial representava.”
Maria Barbal:
“Després d’haver publicat Pedra de tartera a l’Editorial Laia, el 1985, i el segon llibre a l’editorial Empúries, vaig entrar a Edicions de la Magrana per la recomanació que me’n va fer l’escriptor Jesús Moncada. El primer llibre que hi vaig publicar fou Mel i metzines, el 1990. De llavors fins al 1999, hi vaig publicar novel·les i reculls de contes. L’editor era Carles-Jordi Guardiola i Marisol Dasca es cuidava de la difusió. Hi vaig viure un ambient agradablement familiar. Hi havia complicitat entre els autors, especialment amb Moncada.
