Jaime Lorente: “Des que sóc pare treballo millor, des d'un lloc més sensible i empàtic”

A Jaime Lorente li ha portat més de cinc anys i quatre guions aixecar la seva òpera preval com a director. El mal fill, que s'estrena als cinemes aquest divendres 16 d'octubre, és l'adaptació de la novel·la de Salvador #S. Molina, amb qui ha col·laborat en el text cinematogràfic per a explorar l'absència de les figures paternes a través de la relació de Rubén, un nen d'onze anys que, en desaparèixer el seu pare drogoaddicte, es viurà amb la seva àvia en un entorn rural. “Quan vaig llegir la novel·la de Salvador tenia una sèrie de coses amb les quals jo m'identificava molt. Una era que l'addicció era un dels motors, no tant per a comptar el periple d'aquesta malaltia, sinó les erosions que es generen a nivell familiar. I una altra era la relació entre Pascuala i Rubén i com gràcies a l'educació que li dóna la seva àvia, ell aconsegueix trencar aquest cicle de violència heretada i com veu el món gràcies a ella”, explica Lorente, que va aconseguir la popularitat a través de la televisió pels seus papers en les sèries La casa de paper i Elit. No volia ser massa fidel a la novel·la. “Està adaptada la primera part, perquè la novel·la és tota la infància de Rubén, i jo volia que hi hagués un salt temporal per a veure les conseqüències a llarg termini de les absències del pare”. La pel·lícula, que va participar en la secció Nous Directors de la passada edició del festival de Sant Sebastià, està dedicada a les àvies de Lorente. “Crec que en les àvies del món resideix l'amor més pur. El lliurament absolut sense esperar res a canvi... són les grans cuidadores i reflecteixen moltíssim una mirada d'amor que és super necessari”, diu molt emocionat recordant a les seves àvies, ja mortes. L'actor ha rodat el seu primer llargmetratge en el seu Múrcia natal perquè “volia tenir un tros de la meva terra aquí perquè són les meves arrels”. Compte que el rodatge, que va durar sis setmanes, va ser meravellós: “Com a actor he tingut la sort d'haver viscut molts sets de rodatge, que són llocs complicats perquè és un treball molt vulnerable, però generem un equip meravellós de lliurament absolut. M'ho he passat pipa rodant la meva primera pel·lícula i vull seguir, sens dubte!, exclama. “Però dirigir i actuar alhora, no”, matisa. “M'he adonat que la meva energia actuant i la meva energia dirigint són super diferents i crec que són incompatibles”. Confessa que en acabar la pel·lícula sempre va somiar amb estrenar-la en el certamen donostiarra. “Tinc una relació especial amb la ciutat perquè la meva dona és d'aquí, la meva filla va néixer aquí també i Donostia és com la meva segona casa”. La pel·lícula també posa el focus en altres temes com les cures i la precarietat laboral a la qual s'enfronta un Rubén ja crescut. “Volia fer un retrat realista sobre la situació de molta gent que està acostumada a viure així sense que fora emocionalment pornogràfic”, assegura Lorente, per a qui la pel·lícula “parla de molts temes però he volgut ser molt fred a l'hora de retratar-los.

Per a mi el personatge de Rubén representa, d'una forma bonica, com tenint totes les possibilitats de fer les coses mal, ell al final té una mirada empàtica cap als altres”. Mentre el pare “continua fent les coses malament”. Lorente sempre va tenir al cap a Miguel Ángel Puro, “un dels meus millors amics”, per al personatge del pare, i a Susi Sánchez per al paper d'aquesta àvia afectuosa, a qui sobrenomenen 'La murciana'. I Hugo Arbués “va ser un descobriment absolut”. Dins del panorama cinematogràfic espanyol, l'actor i director sent una gran admiració per Rodrigo Sorogoyen i opina que el cinema espanyol “està en un moment àlgid”. Pare de dos fills petits, admet que “la paternitat em fa treballar millor, des d'un lloc més sensible i empàtic. Ser pare et canvia tot i també et canvia la relació amb la professió, i t'adones que el teu treball no és el més important”. Malgrat el seu èxit, encara ha de fer càstings. “Em sembla una cosa necessària per a veure com pots treballar amb el director o directora”. No obstant això, assenyala que està en una posició en la qual “puc triar projectes”. Els temes socials són els que més l'atreuen i li ve de gust molt escriure “sobre la salut mental” en un segon guió que pensa dirigir.