Exigeix silenci i li treuen la vermella

Si per la meva fora, els jugadors visitants podrien continuar provocant al públic mitjançant mètodes tradicionals: corts de manga, rascamiento de les anomenades parts nobles , llenguatge de signes no acadèmic o, recentment, el sistema Dumbo –#emportar les mans a les orelles per a escoltar millor al públic– i el d'exigir silenci, com si estiguéssim en un temple de l'opera. El futbol, no obstant això, evoluciona, i avui l'etiqueta exigeix bons modals, solidaritat i germanor, de manera que el dilluns un futbolista del Sevilla, Isaac Romero, lebrijano de Lebrija, va ser expulsat en el minut 95 per #emportar un dit als llavis per a reclamar silenci al públic del Llevant, ja de per si mateix mosqueado perquè el tal Romero acabava de marcar el 2-3. L'alegria del golàs va durar poc. El col·legiat Xai Vega va mostrar la segona groga a Romero, obligat a abandonar el camp, al qual havia entrat en el minut 68. A sobre, el Llevant va anotar en el minut 100 i el duel va finalitzar en taules, amb empipament de la banqueta sevillista, que va restar importància al gest, a diferència de l'afició granota , la reacció de la qual va ser llançar objectes al terreny de joc sense punteria, per la qual cosa no va caldre lamentar desperfectes humans. Es tracta d'una nova norma igual per a tots, es cridin Isaac Romero o Lamini Yamal, o van ser les coses de Xai Vega, gran àrbitre i millor persona? Al primer futbolista de l'era moderna que se li recorda el gest d'actuacions va ser a Raúl González, que va manar callar al Camp Nou un 13 d'octubre de 1999 després d'anotar el gol del empare en el minut 86. Aquests minuts, com el cas de Romero, en què el públic no està per a fanalets. Pel que sembla, els àrbitres aspiren aquesta temporada a liquidar la interacció entre futbolistes i públic, cosa que al meu judici tenia la seva gràcia sempre que els espectadors entenguessin que un partit de futbol té una mica de teatrillo. Corren temps hipersensibles i hi haurà targetes per les celebracions provocatives, la qual cosa no deixa d'obrir un meló, a saber si amb resultats contraproduents, perquè el que el futbolista entén com una demostració de goig al públic li semblarà un afront. A part de demanar silenci al respectable, seran causa de targeta certs balls i coreografies als quals es lliuren els futbolistes mirant a les graderies? Perquè avui se celebren els gols de formes molt estranyes, i hi haurà qui jutgi més ofensiu #marcar una samba amb moviments pèlvics que el gest del silenci, molt vist. I aquí entrarà la discreció arbitral, i amb ella els greuges, la disparitat de criteris i la creença que aquestes expulsions sol les hi decreten als lebrijanos.