Turisme i crisi climàtica: "Ja no necessito volar"
Aquest és un any definit per catàstrofes climàtiques. Al maig, els viatgers que esperaven un temps suau abans de la temporada alta turística a l'Europa Occidental i Central van rebre, en canvi, una calor abrasadora que superava els 35 °C en parts d'Espanya, França, Suïssa i la Gran Bretanya. A París, alguns operadors van cancel·lar visites a peu diürnes, i atraccions com el Louvre i la Torre Eiffel van limitar els seus horaris. Va haver-hi una segona onada de calor dues setmanes després. Les temperatures extremes van posar a prova les infraestructures i van desencadenar tempestes, la qual cosa va obligar a cancel·lar vols i a suspendre serveis ferroviaris a França, la Gran Bretanya i Alemanya. Almenys 40 persones es van ofegar mentre intentaven refrescar-se als canals de França, i en una setmana sufocant de juny van morir al voltant de 16.000 persones més del que és habitual, de forma que es consideren morts atribuïbles a la calor. Alhora, a mesura que la calor s'estenia per l'Europa de l'Est i del Sud durant el juliol, els incendis forestals van assolar el continent. Els rècords de calor també es van batre a l'Amèrica del Nord al juliol i van alimentar centenars d'incendis al Canadà. El fum d'aquests focs va envoltar bona part dels Estats Units i va crear un cel taronja i un aire perillós en ciutats com Chicago, Detroit i Nova York. Si fins ara es descartaven com a inconvenients puntuals, les pertorbacions relacionades amb el clima són ara un element ineludible dels viatges d'estiu, la qual cosa fa que les vacances siguin cada cop més imprevisibles i perilloses. "El canvi climàtic és cada vegada més una realitat que els viatgers experimenten en primera persona, i no només una qüestió sobre la qual llegeixen", assegura Jenny Southan, fundadora de Globetrender, una agència de previsió de tendències de viatges. "L'habitació d'hotel que fa massa calor per dormir, la ruta de senderisme tancada pel risc d'incendi forestal, el llac afectat per la sequera o el turisme de tarda que esdevé esgotador o potencialment perillós amb una calor extrema". La qüestió és què faran al respecte. Lara Thornton, una nutricionista que viu a Toronto, va passar anys comprant crèdits de carboni per compensar la seva petjada de carboni, però ho va deixar de fer després que fossin qüestionats per ser generalment ineficaços. "Sé que viatjar forma part del problema, però no sé la solució –diu–. Amb el món cremant cada estiu, sembla realment que fem tard i que el mal ja està fet". Elisabeth Beckenbauer, de 55 anys i treballadora social de Portsmouth, Anglaterra, va decidir deixar de volar fa quatre anys després de mirar una aplicació de seguiment de vol que mostrava desenes de milers d'avions al cel de tot el món. "Volar és una de les pitjors coses que pots fer per al planeta –diu–, i em vaig adonar que ja no necessito fer-ho".
