Casey Affleck: “El cinema no hauria d'estar en mans d'uns pocs”

Al principi, les peces semblen no guardar relació entre si. Una desconeguda irromp en una reunió nadalenca, un ancià rescata a una dona de la neu i una parella de grangers acull a un misteriós noi. Tres històries separades per dècades que, a mesura que avancen, van descobrint les seves connexions fins a formar part d'un mateix relat. Així es construeix Company, la nova pel·lícula de Casey Affleck, un fascinant trencaclosques que viatja entre 1903, 1953 i 1975 i converteix el propi acte de contar històries en la seva principal raó de ser. Un delicat western gòtic, tan inquietant com melancòlic, sobre la culpa, la venjança i el perdó, sostingut per una autèntica virguería de guió. El oscarizado actor ha estat una de les grans figures de la jornada a Sitges, on ha presentat el seu tercer llargmetratge com a director, una de les propostes més singulars de la secció oficial a competició. Amb Nick Nolte, Ben Mendelsohn, Adelaide Clemens i Scoot McNairy en el repartiment, Company és també una aventura familiar en la qual participen els seus dos fills, Atticus i Indiana. Affleck va escriure el guió al costat del novel·lista Ron Hansen, autor de l'assassinat de Jesse James pel covard Robert Ford, l'adaptació cinematogràfica del qual va protagonitzar en 2007. Tot va començar amb una proposta aparentment senzilla: “Li vaig dir que volia fer una petita pel·lícula de vampirs i li vaig preguntar si volia escriure-la amb mi”. Però aquella petita història va acabar #convertir en un laberint que van trigar sis anys a resoldre. “Ens va portar anys descobrir què era realment aquesta pel·lícula. No es comporta com les altres”, explica a La Vanguardia. “Fins que vaig comprendre que no estava trencada, sinó que funcionava d'una altra manera”. La intenció era precisament desafiar les convencions: “Ron coneix perfectament les regles de l'escriptura i volíem fer una història que les trenqués totes”. En aquest univers de relats entrellaçats, el jove Caleb, interpretat per Atticus Affleck, encarna la ràbia i el desig de venjança, mentre que Rebecca, a qui dóna vida Adelaide Clemens, representa una forma molt diferent de #enfrontar al sofriment. “Quan veig la pel·lícula, penso que tots els personatges sóc jo. Hi ha una part de mi en cadascun”, confessa. I el més curiós és que Company encara no està acabada. Affleck reconeix que va haver d'accelerar el muntatge per a arribar a temps als festivals i que ara està aprofitant les reaccions del públic a Venècia, Deauville i Zuric per a continuar polint-la. “Aquesta mateixa setmana he estat reeditant-la i canviant coses”, revela. Algunes seqüències li semblaven massa lentes i també està revisant la música, buscant que acompanyi la vida emocional dels personatges en lloc de #limitar a provocar por. La versió presentada a Sitges és encara la mateixa que es va veure a Venècia, però el director ja prepara un nou muntatge.