Com l'antiga deessa grega Afrodita es va convertir en un símbol controvertit de l'amor i el sexe

Les obres d'art que representen a Afrodita, l'antiga deessa grega de l'amor i la bellesa, han estat ratllades durant molt de temps d'obscenes per cosificar el cos femení. Com va arribar a #convertir en una de les figures més controvertides de la història de l'art?

La nuesa d'Afrodita (o Venus, com l'anomenaven els antics romans) ha estat objecte de debat durant segles.

En 1880, l'escriptor Mark Twain, escandalitzat, va qualificar la Venus de Urbino de Tiziano (1534) com "el quadre més repugnant, vil i obscè que posseeix el món".

En 1914, la sufragista Mary Richardson va atacar la Venus del mirall (o Venus de Rokeby) de Diego Velázquez (cap a 1647-1651) amb un ganivet de carnisser, colpejant-la almenys tres vegades en plena National Gallery de Londres.

"No m'agradava com els homes es quedaven mirant-la bocabadats tot el dia", va ser una de les explicacions que va donar posteriorment.

Afrodita: La creació d'una deessa, una nova exposició del Museu Ashmolean d'Oxford, explora la història de la deessa. La mostra ajuda a explicar com es va convertir en el focus d'una controvèrsia cultural tan intensa.

Existeixen dues versions sobre el relat del seu origen: una mitològica i una altra històricament precisa; cap de les dues permet preveure que es convertiria en una figura polèmica.

Segons el mite, la història comença quan Cronos castra al seu pare, Urà, i llança els seus genitals a la mar; llavors va començar a bombollejar escuma en la superfície i d'ella va sorgir Afrodita, ja completament formada.

Es va lliscar sobre les ones fins a l'illa de Xipre, on els seus passos van fer que brollessin flors miraculosament de la terra

Afrodita també pot reclamar el títol de fundadora de la civilització romana, res menys.

Un relat mitològic descriu el seu romanç amb el príncep troià Anquises; el seu fill Enees va fugir a Itàlia després de la caiguda de Troia i, segons es compta, els seus descendents van fundar la ciutat de Roma.

Després de la seva aparició inicial a Xipre, allà pel segle XIII a. C., Afrodita va gaudir de gran popularitat i el seu culte es va estendre per tota l'antiga Grècia.

Per què resultava tan atractiva? "La fertilitat, l'amor i la procreació són temes universals per a la humanitat, independentment de la cultura", afirma Ulbrich.

"Un dels seus noms és Pandemos: la deessa de tot el poble. No es tracta només dels guerrers o de les dones; l'amor afecta a tots i a tot. Impregna la vida".

Totes les notícies que necessites estan en #BBC World Service

Fins aquí, tot resulta indiscutible. Durant diversos segles, els artistes no van representar a Afrodita de manera molt diferent a les altres deesses olímpiques.

En les seves primeres representacions, en general no apareixia nua i, per descomptat, mai en les postures provocatives que avui associem amb ella. No obstant això, l'any 350 a. C., va sorgir una obra d'art que ho va canviar tot.

L'Afrodita de Cnido de Praxíteles (c. 350 a. C.) va ser la primera obra d'art de l'antiga Grècia que mostrava a una dona completament nua.