Les cinc regions que creixeran per sobre de la mitjana nacional en 2026

Malgrat les turbulentes aigües internacionals, amb serioses implicacions geopolítiques i geoeconòmiques, el vaixell de l'economia espanyola manté un ritme de creixement molt superior al dels seus homòlegs europeus, encara que la tendència apunta a la moderació. Això és, el #PIB espanyol anirà de més a menys en els pròxims trimestres, encara que en el marc d'una aterratge que s'anticipa suau. Així ho reflecteixen els pronòstics dels grans organismes econòmics nacionals i internacionals, com la #OCDE, el #FMI o el Banc d'Espanya. També els serveis d'estudis de les principals entitats financeres. Entre ells, #BBVA Research, que la setmana passada va elevar en dues dècimes la seva previsió de creixement per a Espanya en 2026, fins al 2,6%, i va mantenir en el 2,1% la seva projecció per a l'any que ve. Ahir, l'entitat va publicar el seu habitual desglossament d'aquest creixement per comunitats autònomes, en el qual ja s'aprecia un efecte relleu en quins seran les regions que més tiraran del creixement en aquest procés de moderació, que ve marcat per l'actual rebrot inflacionari. Això és, “l'encariment dels costos energètics i l'enduriment de les condicions financeres actuaran com a vents en contra alentint el ritme d'expansió” de l'economia, adverteix #BBVA Research en el seu últim Observatori Regional. En l'actual mar procel·losa pel qual navega l'economia nacional, els principals remers del #PIB en 2026 continuaran sent les comunitats amb major pes en el sector turístic i en els serveis, amb la Comunitat Valenciana, Madrid, Andalusia i Múrcia al capdavant de l'avanç. La primera liderarà el creixement enguany amb una alça del #PIB del 2,9%, esperonada encara pels efectes balsàmics sobre la inversió de les ajudes per la dana, que, segons l'anàlisi, “estarien permetent una acceleració de l'activitat” a la regió. No obstant això, aquesta accelerada tindria data de caducitat i la Comunitat Valenciana a penes creixeria un 1,8% en 2027 degut, precisament, al “progressiu esgotament dels efectes de les mesures de suport”. A Madrid i Andalusia, primera i tercera majors economies regionals del país, l'alça del #PIB serà del 2,8% en tots dos casos, i la seva força motriu enguany provindrà del “redireccionamiento dels fluxos turístics des d'alguns països competidors, l'avanç del consum privat i de les exportacions de serveis no turístics”. Un còctel de factors al qual, en el cas de Múrcia, que també creixerà un 2,8% en 2026, s'afegeix la bona evolució de les exportacions de béns. Aquestes quatre autonomies seran, al costat de Castella-la Manxa (+2,7%), l'úniques que superin el creixement mitjà nacional (+2,6%). En línia amb la mitjana del conjunt d'Espanya figuren Catalunya i Aragó.

L'economia catalana, la segona major del país en grandària i en pes sobre el #PIB, encara que a poc a poc es va quedant ressagada respecte a Madrid, també es beneficiarà de l'efecte refugi enfront d'altres mercats competidors afectats per la inestabilitat a Orient Pròxim. I es veurà secundada pel consum privat i l'avanç de les exportacions de serveis no turístics. Aquest efecte refugi per al visitant forà no sols es deixa notar en les autonomies més turístiques, sinó també en algunes regions del nord, com Galícia, Astúries, Cantàbria, Navarra i Aragó, on “s'observa el major avanç de les pernoctacions d'estrangers”, assenyala l'informe. Precisament, #BBVA creu que el turisme, encara que continuarà creixent, “perdrà impuls en les destinacions més saturades” com a conseqüència de les pujades de preus i del propi esgotament de la seva capacitat per a continuar #eixamplar: “Ocupació en màxims, límits a la desestacionalització, desacceleració de la immigració, falta d'habitatge assequible...”. Una combinació de factors que, d'acord amb l'anàlisi, podria llastrar el consum de no residents i frenar el creixement a les illes, els #PIB de les quals, de fet, augmentaran enguany per sota de la mitjana nacional: un 2,4% a Balears i un 2,1% a Canàries. Respecte a les regions més industrials, l'horitzó a curt termini dibuixa un panorama poc falaguer com a conseqüència de la deterioració del tauler internacional i el fort increment dels costos energètics, que estan afectant les exportacions de béns i a la producció industrial. En aquest context, regions com Navarra o el País Basc a penes creixeran un 2% i un 2,2%, respectivament, amb avanços inferiors al 2% a Astúries i La Rioja (ambdues un 1,9%). En aquest escenari, l'horitzó preludia canvis en 2027, quan les regions del nord i les més industrials cobrarien major protagonisme en l'impuls del #PIB a lloms d'una gradual recuperació de les exportacions de béns, renovats impulsos a la producció o el final dels ajustos sectorials. Si aquests pronòstics es compleixen, País Basc i Navarra liderarien el creixement del #PIB en 2027, amb alces del 2,4% en els dos casos; seguides de Catalunya i Galícia, amb un 2,3%; Aragó, Cantàbria i La Rioja, amb un 2,2%, i de Madrid, Andalusia, Astúries, totes en la mitjana nacional amb un 2,1%.