Jurar en arameu

Iñigo Sáenz d'Ugarte és un periodista no sols ben informat, sinó també molt educat, tant, que va titular així la seva crònica en aquest periòdic: “El serial turc de l'esquerra posa dels nervis als seus votants”. Li aplaudeixo la finor d'emprar la fórmula “posar dels nervis” per a al·ludir l'angoixa i el cabreig que ara senten els votants situats a l'esquerra del #PSOE. Jo també sóc educat, així em van criar els meus pares, de manera que no transcriuré aquí els insults, malediccions i paraulotes que em vénen a la ment quan veig que, a 48 hores de la fi del termini legal per a presentar coalicions, els partits, grupuscles, capelles i sectes del que jo diria l'esquerra sense complexos encara no han acordat #presentar units a les eleccions del 29 de novembre. Però el castellà és una llengua molt rica i en ella trobo la locució verbal que expressa els meus sentiments: jurar en arameu. El meu empipament amb l'espai polític que va ser Unides Podem en 2019 i Sumar en 2023 és tal que em provoca immediatament una cataracta incontenible d'insults i improperis quan estic sol. Ara bé, quan estic amb amics i companys, comprovo que no se m'ha anat l'olla, que ells i elles també estan dels nervis, com diu Sáenz d'Ugarte, i que afegeixen a les meves unes altres de les moltes paraules i expressions malsonants de l'idioma de Cervantes per a fustigar la sopa de sigles, els egos descomunals, l'esperit fratricida del Front Popular de la Judea. Tots sabem que és impossible repetir el gairebé miraculós resultat dels comicis de juliol de 2023, que va donar peu a un Govern progressista en minoria parlamentària, si les forces a l'esquerra del #PSOE es presenten aquesta vegada separades. La seva desunió seria mel sobre hojuelas per al bloc ultra #PP-Vox, que ja té a l'abast de la mà la majoria absoluta en el Congrés dels Diputats. Vindrien llavors anys, pot ser que molts anys, dolentíssims per als drets i llibertats. Puc imaginar-me sense problemes l'Espanya governada per Feijóo i Abascal, amb Ayuso a les palmes. Les pensions i el salari mínim es congelarien immediatament usant el fals pretext que Sánchez ha deixat arruïnat el país. Prosseguiria a so de bombo i platerets la promoció amb fons públics de les assegurances de salut, els col·legis i les universitats privats. La Policia seria encara més brutal en la repressió de la dissidència als carrers de la qual ja ho és ara, amb l'incompetent Marlaska com a ministre d'Interior, i els jutges encara més descarats en la persecució dels esquerrans. L'accés a preu assequible a un habitatge digne seria encara més difícil que en l'actualitat, que #PP i Vox tan sols defensen en aquesta matèria el dret dels milionaris a un aticazo amb piscina. I, last but not least, Trump i Netanyahu serien rebuts a Madrid amb honors. El més irritant de tot és que els dirigents polítics situats a l'esquerra del #PSOE comparteixen aquest auguri.