Per què Netflix té set de Mundial: necessita al futbol més que les sèries?

“Jo no veig la tele, veig Netflix”. La modernitat, sovint, és donar la volta a la tradició fins que sembli una excitant novetat. Netflix ho va fer amb els aprenentatges de la tele, revolucionant-los en introduir l'ansietat de la vida hiperconectada en les clàssiques fórmules d'èxit de la pantalla petita. El vell somni del directiu televisiu es feia realitat: la televisió a la carta. Veure els programes i ficcions com i quan vulguis. Sense esperes. Sense interrupcions. En el saló, o en el bany. Però, a més, Netflix va fer un pas més enllà i va canviar les regles de joc: per a què dosar els capítols de les sèries cada set dies quan pots permetre devorar tota la temporada de cop . El públic se sentia cuidat per la companyia nord-americana, mentre la tele tradicional espanyola li marejava amb canvis d'horari i altres deliris de la contraprogramació.

No obstant això, Netflix ja ha pegat el estirón. Es comença a sentir major. Sofreix una crisi quant a la seva oferta de ficció des que va acabar Stranger Things . Des de llavors, no troba un vaixell almirall real i ha estat donant bandades. Primer, intentant la compra frustrada de Warner Bros Discovery amb tot el seu portentós catàleg, amb la prestigiosa oferta dels HBO Originals inclosa. Després, apostant per la infal·lible TVconfor que ens porta a temps més despreocupats.