La ruta amb la qual descobrir fins a una dotzena de molins paperers construïts a partir del segle XVIII

Prop del naixement del riu Vinalopó, a la província d'Alacant, els amants del senderisme i la història poden arrencar la ruta dels Molins de Banyeres de Mariola

Sureres, castanyers o un pont anomenat “romà” formen part d'aquesta ruta que antigament s'usava per a l'estraperlo

Figures amagades entre arrels, troncs i pedres formen part d'aquesta màgica ruta que acaba en el hórreo més gran d'Astúries

En l'extrem septentrional d'Alacant , embolicat pel valuós paisatge natural de la Serra de Mariola, el municipi de Banyeres de Mariola alberga un patrimoni hidràulic de singular importància regional. Seguint el curs alt del riu Vinalopó, a escassa distància del seu naixement, es desplega un itinerari històric que rescata la memòria d'una florent indústria. Al llarg d'aquest llit fluvial van sorgir instal·lacions fabrils que van transformar per complet la dinàmica socioeconòmica del territori muntanyenc. L'aigua va impulsar així un valuós entramat fabril històric.

A partir del segle XVIII, la força del riu va començar a #aprofitar de manera sistemàtica per a la instal·lació de molins paperers, fariners i batanes . En la seva etapa d'esplendor, la zona va arribar a albergar fins a una dotzena de molins, amb nou plantes papereres funcionant simultàniament. Durant diversos segles, aquestes construccions van ser el motor econòmic del municipi, emprant a la major part dels seus veïns. El corrent movia rodes i enginys mecànics que canalitzaven l'aigua cap a les àrees de treball, iniciant una pròspera tradició.

Entre els vestigis patrimonials més destacats figura el Vaig moldre l'Ombria , reconegut com la primera instal·lació paperera erigida en el curs de l'Alt Vinalopó. Fundat en 1770 per l'escrivà Laureano Ballester i Garrigós, el recinte va destacar per l'elaboració de paper de timbre i de fumar de gran qualitat. Posteriorment, la propietat va passar a José Laporta Valor, qui va adaptar el recinte per a subministrar energia elèctrica al Molí Sol i al Molí Pont . Encara que es troba en ruïnes, conserva la seva planta baixa voltada i les plantes destinades a l'assecat de les fulles.

Aigües avall emergeix la imponent estructura del Molí Sol , conegut també a la comarca com el molí Blanco i Negre per la famosa marca de paper de fumar que allí es fabricava. Construït en 1856 al costat de l'antic molí fariner Torró, aquest complex destaca pel seu alçat de quatre plantes sobre un semisoterrani voltat. En el nivell inferior es modelava la pasta de paper sobre pilars de morter, mentre que les plantes superiors es destinaven a l'assecat a l'aire mitjançant amplis finestrals. La fama de les seves libritos va aconseguir notable èxit en mercats d'Amèrica.

Una fita fonamental en la ruta és el Vaig moldre Pont , l'origen del qual es remunta a 1758 quan el rector Mauro Aparisi va promoure un molí fariner per a finançar l'església parroquial. En 1877, José Mora Navarro va adquirir la finca i va construir al costat el major molí paperer de Banyeres de Mariola.