Les resistències bacterianes disparen l'impetigen infantil i deixen obsoletes les pomades més usades

“ Aixa té impetigen . El divendres la portem al pediatre perquè tenia una petita lesió en el nas i li va receptar una pomada antibiòtica. Avui dilluns havia de tornar al col·legi, però no l'hem vist clar perquè la lesió ha crescut. Així que hem tornat al centre de salut i aquesta vegada li han donat un antibiòtic oral. En fi, que encara que no sigui greu, com és molt contagiós i un rotllo patatero, ens quedem més tranquils si el sabeu tots”. Alba Pascual va escriure aquest missatge en el grup de WhatsApp de la classe de la seva filla major, en un col·legi del barri de La Sagrera (Barcelona). Era desembre de 2024 i llavors va pensar que la nena, que ara cursa sisè de primària, “havia tingut mala sort” amb aquesta infecció de la pell causada pels bacteris Staphylococcus aureus o Streptococcus pyogenes que provoca l'aparició de taques vermelles, butllofes i nafres, generalment entorn de la boca o el nas. El que desconeixia llavors aquesta professora de secundària de 40 anys era que l'increment de casos com el de Aixa preocupava des de feia un temps a pediatres, dermatòlegs i investigadors.