Testimonis de candidats revelen experiències inusuals en entrevistes de feina
Diversos candidats comparteixen episodis incòmodes i preguntes inesperades viscuts durant processos de selecció laborals. Aquestes situacions serveixen als aspirants per avaluar prèvies de com serà l'empresa.
Diversos testimonis han compartit amb la BBC les seves pitjors experiències en entrevistes de feina, revelant situacions que van des de la falta de puntualitat fins a preguntes totalment inesperades o incòmodes. Aquests relats posen de manifest com el procés de selecció pot ser un reflex directe de la cultura i el tracte al personal d'una empresa.
Tiara Allen recorda haver esperat 40 minuts en un centre comercial per a una vacant de comerç detallista perquè l'entrevistador no havia anotat la cita a l'agenda. Tot i que va acceptar el lloc per necessitat, ara assegura: «No acceptaria una feina si triguen tant de temps a atendre'm», ja que ho considera un indici del tracte futur.
En una editorial de llibres de Nova York, Chas Edwards va rebre una pregunta insòlita: «En el meu primer treball em van preguntar si solia plorar». L'entrevistador buscava algú que no ho fes perquè l'anterior assistent plorava sovint. Edwards va obtenir la feina, però confessa que va ser una experiència «horrible» amb un cap «miserable».
Corinne Card també va viure una situació desconcertant en optar a un lloc administratiu. En respondre positivament a la pregunta de si li agradava treballar amb gent, li van comunicar que el lloc no era per a ella i van acabar la reunió en aquell mateix instant. Card encara es pregunta si va ser una trampa deliberada.
Corinne Mills, co-directora general de Personal Career Management, suggereix demanar aclariments davant de preguntes estranyes. Segons l'experta, les entrevistes també serveixen perquè els candidats jutgin l'empresa, ja que una línia de qüestionament incòmoda pot ser un senyal d'alerta sobre l'ambient laboral real que es trobaran en el dia a dia.
L'advocat laboralista Roy Magara recorda que certes preguntes són il·legals, com les referents a la intenció de tenir fills o l'edat. Magara explica que ha vist casos on es descarta gent gran per no encaixar en el «vibe» d'equips joves, i recomana demanar l'accés a les dades personals per veure com s'ha debatut la candidatura internament.
Malgrat el desequilibri de poder existent, Euan Cameron, cofundador de Willo, recorda que «una entrevista és només una conversa entre dues persones». Tot i això, casos com el de la Tiara demostren que el respecte mutu comença des del moment en què ambdues parts es presenten puntualment a la cita acordada.
