La transició energètica necessita un debat constructiu i participació real
Com diversos mitjans, darrerament Nació Digital s’ha fet ressò d’un informe del col·lectiu Renovem-nos sobre tres estudis territorials de càlcul de potencial fotovoltaic en espais preferents ─concretament, amb una peça d’Arnau Urgell i Vidal amb el títol “ No, Catalunya no podrà fer la transició energètica només amb les teulades ”)─. Un d’aquests treballs és l’“Estudi sobre espais alternatius i el seu potencial per a la implementació d’energia solar fotovoltaica a la demarcació de Girona” (de març de 2026), encarregat i finançat pel nostre grup polític i elaborat per l’empresa d’enginyeria ambiental Oicos. La conclusió de Renovem-nos, recollida per aquest mitjà, és que es tracta d’“informes que no es poden considerar vàlids”, atès que aquests espais no són suficients per a la transició energètica. Aquesta conclusió seria perfectament certa si els treballs plantegessin uns objectius i conclusions que el col·lectiu decideix treure’s de la màniga.
N’hi ha prou amb les teulades? O amb els espais considerats antropitzats o degradats en general? No, no n’hi ha prou i en cap cas hem defensat això. De fet, ens hem esmerçat a deixar-nos clar des de la mateixa presentació del nostre treball a les respostes a visions crítiques anteriors (també les recurrents per part de Renovem-nos), passant per la difusió pròpia dels resultats. Aquest estudi, com qualsevol altre de càlcul de potencial centrat en emplaçaments i tecnologies concretes, no pretén plantejar una proposta exhaustiva per a la planificació fotovoltaica (una alternativa completa a la del Plater), sinó la localització i comptabilització d’uns espais tant considerables com preferents (com fixa la normativa catalana des de fa anys) i que no havien estat avaluats prèviament, fet que hauria de sobtar. Per això no s’hi inclouen altres casos ─igualment idonis─ com són, justament, teulades i cobertes o emplaçaments urbans, que sí que havien estat quantificats anteriorment en gran mesura. El nostre objectiu ha estat suplir aquesta mancança amb el màxim rigor tècnic, posant a disposició de tothom tant les dades finals com la metodologia per obtenir-les. I igualment i a partir d’aquestes, poder desenvolupar propostes fonamentades, com projectes públics o noves línies de subvenció.
Més enllà a l’enorme home de palla que construeix Renovem-nos quant al plantejament i objectiu principals , cal apuntar altres elements cridaners de la seva crítica. En primer lloc, la confusió preocupant sobre què suposa un mapa de potencial, que analitzen com si es tractés d’una proposta a desplegar en la seva totalitat. Així, per exemple, apunten al cas de l’embassament de Boadella i les limitacions tècniques i legals de cobertura, obviant que el mateix estudi ja el fa servir d’exemple (com altres casos) per plantejar la translació d’aquest potencial a un projecte concret d’abast molt més reduït.
